"El banc de la plaça"

Si no es pot creure tot el que es diu, sí que es pot pensar el que es vol, i ambdues teràpies resulten  sanejadores.

Dir que sempre hi ha al balcó urbà o pagès un tal (senyor o senyora) que flairi les frivolitats rumorologiques del carrer no seria cap estrambòtica hipòtesi d'escola sociològica.

Una llàgrima s'encimbellava en els seus ulls a cada volta que rememorava
aquell ancià, solitari però dret, que anava i venia de la passejada per
l'estimat però avui dia perdut camí de "Negabous", als afores d'una ciutat austera i ingrata.

La por d'un ratolí, d'una mosca o d'una aranya, anem amb compte
companys, ens pot dur al carnatge i a la seva cantarella. Quantes
dinasties i cases desaparegudes per no haver volgut transcendir la
por... amb  l'ensinistrament del ratolí, de la mosca i de l'aranya.

D'un ''statu quo" els vents xafarders de la història ens conten que sempre se n'ha fet un escut o una mordassa en contra els Espàrtacs.

Com no hi veu més cap dels joves enamorats de Brassens, el vell colom també ha abandonat la cita amb el banc de la plaça.

Una lleona presumida seguida per set fidels cadells es varen presentar a
la seva casa. No va poder fer manco (va explicar al seu fill de retorn
d'un safari africà) que donar-les-hi el que li mendicaren fent danses
estranyes, amb bots impacients i totes les dents afilades per
mossegar-lo sense la més menuda educació.

L'anís i la frescor d'aquell nostre primer bes bohemi en sortir del museu de Český Krumlov, en homenatge al mestre Egon Schiele, sí que sé que el teu diari secret també en fa esment.

No proferís en contra d'ell paraules que li cremin la cara i el posat d'eventual amic.

Si em veia obligat a triar entre la xerradissa R. i la xerradissa P., és
la del meu company del moment Sèneca que triaria i en el cas que la
meva tria no us convingui distancieu-vos i seguiu les vostres llaques
fins a la propera gelada o sequera.

Mostrar-se ambigu no és ni feblesa ni pecat d'expressió, ni molt menys llastimosa errada és -sortint del pitjor per anar al millor- astúcia d'estratègia.

En observant-se, repetidament, a la pantalla, es trobà bonic i des
d'aleshores s'estimà, s'estima avui encara, i continuarà estimant-se,
pantalla oberta o tancada, despert com adormit, fins que qualcú, un dia
no massa llunyà, s'ofereixi filantròpicament per a estimar-lo també...

xxx