"qui li dóna potada"

A qui pensava que els Estats amb porres i pastanagues no sabien que era una solidaritat pavloviana una actualitat -geogràficament i sentimentalment- propera ha mostrat el contrari.

xxx

Un tret deflagra i es calla. Tres gotes vessen i es quallen. Un metge està analitzant unes màcules, un policia està examinant un fusell. Els hi pregunto que ha passat, no em contesten. Demà ho trobaré al diari. Si els periodistes i les màquines no fan vaga!

xxx

El pitjor dels pitjors, no és pas l'equivocació, és el fracàs.

xxx

Si a la teva camisa notes una esquinçada, no denuncies cap hipotètic culpable com el que va fer la camisa, o el que te la va vendre, ni el que te la renta i la planxa, seu un momentet sobre el primer seti del teu entorn i demana't si no és pas el que porta la camisa que té la culpa de l'esquinç.

xxx

Ningú no hi ha en postura de poder que cregui que qui el critica i combat tan ferotgement no és pas per substituir-lo, el més aviat millor. I l'esmentat ningú es fa llavors més Cèsar que Cèsar per aguantar-s'hi.

xxx

No puc recordar amb exactitud per quin corriol de la meva generositat em vaig veure dut a repartir, a qui no en demanava mica, llesques de felicitat, torradetes, fretades amb un gra d'all i banyades d'un raig d'oli de les oliveres de Cal Marx... o Marc, tampoc recordo amb exactitud.

xxx

L'alba ja finia de soscavar la nit quan se separaran amb les consciències curulles del compliment del que a cadascú se li havia exigit en aquella nit interestel·lar sense pariona.

xxx

Dins una imprecació hi ha toc i retoc d'injúria val la pena recordar tot i saber que els campanars de més en més emmudits per la via urbana de la convivència aviat no se sabrà el que és un pic i un repic de campana.i tenir seny per prohibir-se imprecacions i injúries.

xxx

Per la gespa de l'estadi on es fan cara república i monarquia corre una pilota que anomenarem democràcia i que no té la mateixa estructura i el mateix volum segons qui l'infla i qui li dóna potada.

xxx

Els uixers dels tribunals d'anar dret i pur, tots són, arborant barbeta o no, del ram dels purgadors i esporgadors. En el món de la lingüística, com en els altres. Fora tota contaminació per l'exterior, fora tota degradació per l'interior... Ets, tu, un uixer d'aquests? Nimrud o diana que sorprèn i fereix tot el que "no pot ser" i que tira amb l'ull segur de qui sap "ha de ser".

xxx

Pere se n'extreia, Lluís s'hi pegava, Manel s'hi clavava, Enric li girava l'esquena. Pau, sempre endavant I Roger que flotava per damunt les realitats com un tapís indecís, just arribat d'Orient. Ells, falsos companys meus.

xxx

Qui no li hi havia oït dir veus aquell horitzó, mira allà és el meu tron, i m'hi veig assegut amb ceptre i corona, Rei dels Reis i de tots els reietons vinguts nedant amb barca o creuer per sol·licitar una audiència i besar-me els peus o eixugar-me la suor del front.

xxx

Totes les cassolades no són pas exquisides. Algunes malmeten els timpans encara que t'agradi la melodia metàl·lica.

xxx

No et confonguis: Una granota salta de la riba a l'aigua, li agrada. Una carpa (excepte al cine o en alguna poesia) no ho fa mai, i de l'aigua aquest peix de dolç estrip -casolà com un català d'abans la República- no en surt mai. No necessita amoïnar-se a comprar el diari del dia (encara un clafert de mentides) ni el tabac (el preu del qual no cessa de créixer). Alguna vegada se l'ha vist apropar-se a la riba, on una companyia coral granotera prepara un concert nocturn. La carpa -potser degut a la seva estanyenca solitud- té molta afició al cant de la granota. No et confonguis, d'ara endavant.

xxx