"Poc i malament"

Qui sou per ensenyar-me on passa les nits el pare sol, qui sou, incapaços, dropos, maníacs de la son.

Allí on no hi ha temporals de renecs, no es pot tampoc assaborir un diàleg hipocorístic.

Sol poca cosa fas i amb més gent -declara el pessimista- fas poc i malament.

Tomàs d'Allí em va dir, traguen dels llavis el cigarret que s'estava fumant, el que em dius, m'ho crec.

Quantes fòbies són plantó d'odi? A parer meu o segons els resultats de l'enquesta oficial?

Tot no és pas negatiu, mes la resta és ben lleugera, i no és pas pols d'or.

Crec que no s'ha de dissimular el nom del joiell que transcric de seguida: "Jo sóc el més petit del meu poble, i m'empolso amb la pols dels peus dels savis dia i nit". Joiell talismà que anima vagis, oi, per carrer gran o drecera. L'autor n'és el Rabí Rafael Yitzkhak Yeruxalmi. És llegint un llibre del Professor F. Andreu Lascorz Arcas que n'he fet la descoberta.

El pare li deia: "ben caburt" és aquell que no arriba a entendre que un "tradicionalista" no és pas un "passeista".

Un diari del moviment complotiste fa saber als seus lectors amb privilegis i passaports que enguany el Papà Noel, el Marsical dels papas noel, ben segur, es farà tallar la barba en directe, a la televisió,  abans la Missa del Gall....

Dies enterbolits, somnis trasbalsats, impressions mil·lenaristes, visions apocalíptiques, però que ens passa, senyor Rector?

Se'l va taxar d'endarrerit i ell, els demanà, per posar-se a nivell amb bona voluntat, que se li substituís la seva bicicleta patraca per aquella moto tan lluent que havia envejat als herois d'Easy Rider. Ningú li contestà. Tothom capcot i mut. Endarrerit, doncs, per sempre!

Maurici no trobava gens molest que es descartessin d'ell, al·lèrgics a l'aigua de colònia que es tirava al damunt, ni tampoc que no ensumessin aquelles flors fóra de sesó, dibuixades sobre la seva camisa de cada dilluns feiner, No, allò que l'hauria molestat al nostre Maurici hagués sigut d'empatxar-lo de perfumar-se i de presumir al seu gust.

Li mofaven les seves idees curtes i ell els pregaven, ajudeu-me a estirar-les, però cap braç s'alçava voluntari.

Darrere el canyer de Can Lluís dos pardals, a la posta del sol, aquell dia sant, s'ajocaren més tranquils que mai.

Optar per la introspecció per sortir-se de si mateix, si clar, però quins camins interiors seguir que no ens tanquin en un nou laberint?

La rif(l)a s'apropa, la rif(l)a és aquí. Endavant pincardes i cambajons! Ramena...Desmarqueu pas, és un mainatge. Quina on guanyes ("les dues picasses"), quina on perds ("l'any de l'aigat"). Qui se'n torna a casa carregat com un matxo ?Qui se'n torna a casa com un gosset mullat?

xxxx