"Que s'ha fet del falcó?"

Els uns entretenen llur llengua com d'altres esmolaven llur tallant de navalla. A punt per a l'assalt...

Sol, com pots arribar-hi? Però quin capità pots creure? No tergiversis més amb preguntes, et toca tirar-te.

Amb llimona o taronja em podria fer un bon refresc, però és que no tinc ni llimona ni taronja, per consegüent la sequera seguirà.

Es va decantar vers ell, el seu cap de cabellera vermella es posa sobre la seva espatlla, l'espatlla es torna coixí, ella adormida i ell cantant gazals, rodejats de perfums orientals.

Qui no anticipa vents contraris posa en perill el seu vaixell.

Pitjor que l'agressió, la indiferència?

Els moderats poden resultar excessius com els centristes extrems.

No es va pas poder autentificar amb certesa si la grossa pedra bastant escantellada, que li venia del seu avi matern, provenia d'una muralla que havia existit a Berlín, com ho indicava un paper escrit a mà, que havia deixat com únic heretatge.

Escrits curts amb filosofies rases.

Al teu voltant que veus? No veig res. No s'obren els meus ulls! Llàstima! Et perds el carmí gustós de dues cireres.

Vindrà el dia en què l'Elefant baixarà de la Lluna. Prepareu-vos a hostatjar-lo amb llençols blancs a la vostra casa.

Rere cada bardissa, cap al Gorg, es dolia un ocell que no sabia encara volar... i més encara quan es posava a nevar.

Carrer Hashtag, dos robots feien l'amor i la gent que passava els tirava mirades geloses d'uns segles remots.

Ha demanat a l'aurora que, demà, s'aixequi uns quants minuts més tard. Primfilada, li ha demanat per què?, i, lleial, li ha contestat que no, que ella no pot rompre el contracte natural.

Ell d'aquells anys sols  recordava un cartell amb esvàstica estripada que subsistia l'any 1947 sobre un mur de celler fent front a la casa on vivien els seus pares...

Sobre el puny es portava, en temporada de caça, el falcó. Que se'n'ha fet del falcó? Mes del puny ni parlar-ne!

Per què fer-li tantes cerimònies? De moment, per tan primfilat que es presenti no s'ha guanyat cap títol a la idolatria. Tot just ha après a estassar un marge. D'hortolà -aquell que llaura, sembra, cultiva i replega- no en té ni l'aire d'una fulla de bleda o d'un tronxo de col. No li facis més cerimònies, estalvia el teu patrimoni de lloances.

Un gendarme de nit va sorprendre tres galipans fent el rigo-rago a la porta del més cínic i estret dels veíns de Mont-Cotiu. Els hi va dir ben fet, no us canseu de repetir-ho!

De tant en tant alenteix ta caminada. Imita aquell qui, amb la floreta a la boca, s'allarga sota l'om. De tant en tant arresta ta caminada per dansar amb papallones gracioses o menjar móres de juliol a les moreres dels Paltor. De tant en tant recorda, que no surt sempre bé, donar-se presses,

Sobre el puny es portava el falcó. Del puny ni parlar-ne!  Però que s'ha fet del falcó?

Dues veus se li adreçaren amb les mateixes paraules perquè els ajudés a reincorporar-se en els seus estimats cossos que se'ls va forçar d'abandonar un dia molt negre.

A va dir a B: El bon impacte del meu missatge l'autentifica amb aquesta resposta que em fa el destinatari: -Mes que vols-dir-me? No veig per a on vas? Per mi, és un instant de felicitat perfecta. B va mirar A, aixecant els dos braços vers el cel que ho admet tot.

Quan els canyers del Rard no cardinegen prova eloqüent tens que ha passat el bàndol de predadors.

Com protegir les idees noves del verdet que hi deposa el temps?

xxxx