No tant, home, no tant

Tot ben net. Un treball d'especialista. Tot pelat. Marxes com cal. Sense que et lliguin els peus. Si, un autèntic treball d'especialista! Ni un "suvenir" de l'agram.

Crec que val millor ser identificat com el qui, el primer, va llançar la burricada que no pas, passar desaparegut, en ser el miler que la transmet.

No t'apropis de la ribera, que els al·ligàtors no tardaran. Que dius, d'al·ligàtors... Per què vols fer-me por? Quan érem joves no se n'atrevia cap a les aigües del nostre gran Rard. Si, però això ja fa un munt d'anys i des d'aleshores s'han succeït moltes revolucions i contra-revolucions. No t'apropis de la ribera. Avui són més àgils que els dofins. El dubte em va fer recular de deu passos tot i seguir mirant la ribera vora la qual el meu interlocutor fotografiava quatre al·ligàtors que treien uns caps arrogants d'unes aigües excepcionalment abundants i tumultuoses que corrien a l'estany de Canet-Sant-Nazari.

Els que militen per la restauració de castells i capelles i els que lluiten pels qui no tenen una habitació decent no és pas exagerat ni polític opinar que s'aparenten molt escassament.

Si em maltractes una vegada més, va dir-li la Poesia, et giraré la cara i mai més (em fereix dir-t'ho brutalment) mai més dansarem junts els balls de ram de festa major. I, ara, (ho he llegit en una nota de premsa, té un professor que li ensenya com rimar uns quants sonets sense estralls.

S'ha comptat tota la gent què es va adormir (fa cinquanta anys) al davant de la pantalla de la seva televisió esperant aquell instant fabulós, en què l'Home, de primer un, de segon dos, va paltrigar flotador incert, la textura àrida del terrà de la Lluna?

No puc dir si ho vaig col·lectar d'un poema empeltat de misticisme o d'una prosa d'autor de ciència -ficció que avorreixo però, obeint la gran moda d'avui, em plau compartir amb tu, que no has esmerçat totalment la teva capacitat de suportar l'estranyesa, l'estranyesa de la imatge següent "les orelles li feien talment mal que es posà a mossegar les parets de la seva habitació".

Banyar-se o nedar? Tria el que saps fer, manyac o bonic,  però si's plau, pensa a l'oncle Brutinyó, no barrejis les aigües.

Si els que rapassen records i èxits del Woodstock de 1969 s'imaginen que no han envellit, que les flors de les seves camises no s'han marcit, que les músiques continuen tocant igual, manifestem-les-hi agraïment i compassió.

He sentit un líder extremista d'esquerres que tant odis roents llançava sobre el justament maleït capitalisme que acabava el seu discurs líric de butaca i d'estiu preferint la condició d'esclavitud a la condició d'assalariat. No tant, home, no tant.

Sempre a punt de s'empinyar perquè l'aigua de la gresala és massa calenta o encara de glaç per què tu tens nuclear i jo no, per què tu no saps fecundar aquest tros de terra i jo en trec muntanyes de bajoques, sempre a punt de s'empinyar per un regadiu desviat o per un subterrani viciós, per una bardissa deslocalitzada o per marges violentats, per un avió que esquerda el cel o per un vaixell panxut que llisa, innocent, sus de la mar, per un potser o un belleu (i ni parlarem d'un però).

Som com som. Sempre m'he avingut més bé amb el salze que amb el poll, l'om i l'alzina. Així és. I ara... un veiró de vi ranci o quatre llàgrimes d'un moscat tibat de jaumets de Cases de Penya.

Quina consciència tenen els núvols de l'aigua, de la neu o de la pedra que se'ls hi ordena de tirar-nos desús? Poden apreciar-ne els beneficis i danys? He fet una trucada a tres núvols, d'aparença forca simpàtics. Cap m'ha respost. I com molts meteoròlegs elucubro allargatsobre un llit de suputacions.

El poeta portuguès Gastão Cruz (1941) escriu uns versos com: "Fent poesia busco la casa en la qual es troba l'eco sense el crit que per tant l'engendra."

xxx