"Un cafè amb amics"

Baralla el teu cor, li va dir sa veïna Amèlia, per preservar-te de les ràtzies d'uns romàntics "roba-gallines". Ella amb els seus disset anys, poc que se la va escoltar. Han passat vint anys i Adelina se'n riu encara de l'advertiment de la bona Amèlia.

Per delicadesa envers la música, la bona, l'encantadora música, la sublima música molts pianos, no ho gosen, no ho tenen dins el seu ADN o no s'acorden sobre quin millor ACHTAG de protesta, no es queixen dels dolors i mil martiris que molts d'ells han de patir d'intèrprets de pacotilla en festivals, també de pacotilla...

A cada viatge que feia en aquell poble, no es podia saltar un costum arrelat de jove, que era de pujar fins a una ermita i del punt més alt del turó on vigilava d'ençà d'uns quants segles llançava una mirada devota en direcció d'una part majestuosa de Pirineu recorrent-lo d'un costat a l'altre com si volia assegurar-se de la perfecció del seu disseny.

A cap guia, no li plau que se li ensenyi el camí. Tanmateix, insisteix. No pas amb massa ciència i arrogància. Però pragmàtic, conciliador, respectuós. El guia reconegué que s'havia equivocat. La seva cara havia recuperat el seu color ciutadà. La columna, tornant a posar-se en marxa, s'allunyà dels aiguamolls.

"El ganivet s'ha de col·locar amb el tall dirigit cap al plat, mai cap a l'exterior." Això recordat al club dels "tant s'hi val".

Jo no escric pel vulgum pecus dels del GAFAM, escric per la secta dels paleògrafs sindicalitzats de l'acrònim daurat.

"Dins l'art de perdre, no és pas dur de fer-se mestre" (Elizabeth BISHOP)

Per beure el seu cafè, En Remi aixecà el dit petit un bri massa alt i la gosseta que tenia al seu costat va fer un bot mes se sap pas si era per prendre-li la tassa o mossegar-li el dit. En Remi el va pas rembolar renyar mes va deixar d'aixecar el dit petit quan bevia un cafè amb amics.

Un dècim d'hesitació i la llebre que volia fotografiar correria encara pel terme. Ara la meva foto potser tindrà la sort de sortir a la portada del nostre diari per a caçadors impenitents.

No facis el compte dels somnis trencats. Desperta't amb lucidesa. No vas fer els bons.

Ignoro el poeta que feia dir a un cavall una cosa com -si un poeta de veritat del qual he perdut el nom i la lletra correcta però que penso rus- si t'humilien, engoleix les humiliacions i trota.

Ni ha que s'exclamen "Ni ha pas per tant". Ni ha que els hi responen "I bé, quant te'n cal?"

xxx