Equivocació

"Si vols il.lusionarte...per t'en convèncer testa el enginy. Si, engega...posa calç i el que calgui d'aigua al rellotge dee sorra -aquesta sorra fina d'un part de les textes plages, l'altre més rocallosa posa de costat. I ara com el peirer, com el ferrer emmordassa el Temps, si aquell que duu t majúscula. Imagina-t rebel victoriós, el Temps ens afronta a tots. I tots, abans tu, alguns a costat teu han caigut, vençuts, sense poder pesar, massa tard, el pes de la humiliació. Emmordassa, emmordassa, m'agrada la teva voluntat, el teu talent, la teva obstinació. Emmordassa, emmordassa, però desfía-t d'ell. El senyor té força traça. No li faràs pas cantar les quaranta amb cap joc de mans. Tants...tants i tants, com tu ara i abans de tu, ho intentaren, havent cursat altes escoles i excel.lentíssims camps d'entrenament. Tants i tants es pensaven preparats, apunts per la víctoria final i no, tots a terra. L'èxit s'havia mofat d'ells. No t'en escaparàs! Les mordasses del temps fan llei. El teu llit és fet i t'espera d'ençà de temps. Quan ell vol -i, ningú fins ara ho ha desmentit, sempre ho vol- t'hi porta, t'hi allarga, t'encobreix. Emmordassa, emmordassa, negocia si et dona la gana, però ell trobarà a la fi de la negoció tota la fruita al clot de la seva mà. El Temps, sense espitrallar-se,  ho guanya, cobra, recupera, ho prèn tot. Amb més o menys de lentitut i de golosaría, picardía i d'astùcia que tu podràs mai raptar -o captar- a les ravals de les més totals revoltes i determinacions: rebatre el Temps contre el mur que no vol, l'obstinat, que franquejem. No saps si vè vers tu els peus calçat o nus, no saps si t'acompanya i rodeja les espatlles de riquíssimes o espellotides llanes, no sabràs, tancat dins del sepucral silenci o fumet esvaneït dins del cosmos, si el Temps es mostra satisfet, joiós de la seva feina. No ho sabràs qui de la teva despulla farà àpat, no ho sabràs sobre quina flor o arça pararà el teu cendrós pol.len... Aconsellat pel Rei dels Estaquirrots has volgut plantar-li cara, has cregut (a on ens encamina la creiença en l'orgull) engabiar el Temps com aviram...Molts segles fa, i mil.lenaris també, que l'home va contractar la maladia de combatre el Temps. No li faltaren ni seduccions ni estratagems per intentar burlar el Temps i per, després, trabucar-lo, foragitar-lo. Acumulà, l'enemic del Temps, l'Home  metafísiques, filosofíes i tecnòlogies per fer-li entendre raó. Debades, aquest Senyor ni tant sols sol contestar-te. Ni una paraula, a la millor un moviment d'agulles. De seduccions i d'estrategems també n'ha emprat moltíssims per equivocar-nos, per deixar-nos creure que tot passaría bé, que la literatura, el cinema, la música , els balls, tots els esports, ens els prestava per que ens pensessim intel.ligents, valents, sensibles, novadors i heroïcs. Si es separava de nosaltres, i ho feia això sense trasbals emocional,  és que no que podía altrament, que li agradaria amb nosaltres (l'impossible solidridat del Temps) per sortir-nos del fossar o de la flamarada, però no en tenía els mitjàns, ni tampoc li havia passat pel cap (el Temps tindría doncs un cap) de demanar-ne a qualsevol, sabía molt bé que les rodàlies romaníen buides que ho volès o no, ell el Temps, el Màxim Solitari. El que si podía fer, hi ho feia espontàniament i sense recances era deixar-nos trastejar un poc, trastejar, somiar i despertar, despertar, trastejar, somiar i callar. No t'il.lusionis doncs. Et Temps és el mestre insuperable de l'enganyfa. No li faràs mai fer el què no vol fer. Enraona el teu orgull, desmostra-li que tot just si és un granet de pèsol i que un granet de pèsol per tant que pretengui inflar-se no bloquejarà mai la màquina de fer puré. Anem tots equivocats. No motiu suficient per no anar, és la nostra oferta aristocràtica al senyor Temps."

Enviat per Maríus Contet.