"UNA FESTA DE BELLESA SONORS"

Un dia de neu ens permet d'ens la xalar molt bé. Quiets a casa amb Mp3 (el pare Noel me l'ha dut)o cadena Hi-Fi (n'hi han encara). Prop del caliu de la cultura que ens va el més bé i molt sovint resulta ser la nostra quan la bellesa la toca i em sembla el cas amb la música que m'estic escoltant. Un conjunt i quin conjunt, mare meva! de creacions del i pel ballet "Joventut" de Perpinyà. S'en hi sumen 18, repartides en tres parts. Pel que fa a la primera part dita "Divertiment burlesc" n'hi consten 7, a la segonda part, la sorprenent i esplendorosa "Dansa de la mort" les 8 que la componen i en fa una obra per si mateixa. L'última part és una "Suite valenciana" amb 3 peces. Totes firmades del perpinyanès Henri Balalud.Totes aquestes músiques són músiques per a dansar: ballets trets de la tradició, o creats tenint en compta el ric patrimoni coregràfic tradicional. Parlem de bellesa, i no exagerem. Una festa de belleses pels qui saben acollir amb la mateixa disposició a l'emoció ritmes profàns de jota, havanera, bolero... o més religiosos, quant no totalment místics, tant de joia com de torment o de plor. Extraodinari moment de descanç, caliu de vida fraterna que ens regala aquesta grabació. No parlem aqui de cap grabació novel.la, tirada recentment al mercat i de la qual la premsa s'hauria oblidat de fer la promoció, parlem d'un treball ja bastant datat, remunta al 1995, no obstant s'escolta com els pares escolten els primeres vagits d'un nou nat... El meu apassionament, segur els deu picotejar els nervis, però crec que no es pot tenir a l'orella el palpeig d'aquestes meravelloses sonoritats  i comentar, el meu apassionament, segur, us he frustat fins ara el nom dels músics d'aquesta obra,amb instrumentació de Fèlix Martínez i Comín. Obra mestre, monumental, antològica de la carrera del gru "Joventut" i que, us asseguro, és gran pecat s'oblidar de difondre-la per totes les ondes arreu del cosmos. Els músics són els "professors" de les Cobles SANT JORDI i La PRINCIPAL DEL LOBREGAT, en alterància. La flor i nata del que, aleshores, tocava més bé, just i lleial sota envelats o l'aire lliure de les places. Prodigiosament corprenador, sia enlairat i sia dramàtic, fresc romànic alhora bàrroc de la fi del segle vinté.  No me creieu, apa! apa! no perdeu més tems, escolteu-vos aquest OPUS com se sol dit del ban de la gent la més informada. Fou enregistrat a Estudi 84 per Joan Sirvent. La neu ha cessat de caure.

Enric Fonfreda Masó, entusiasta depí el bressol.