Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
23 janvier 2009

ENTORN D'UNA GRAN DAMA :Gisela Bellsolà

"Gisela Bellsolà vé del teatre (Brecht) i de la cançó (estil Rive Gauche).

Però amb el seu patrònim Bell Solà li resultava difícil no inclinar-se vers la poesia trobadoresca, cosa que emprenguè fa ja uns quants anys i que pot datar-se del seu encontre amb Miquel Maldonado, contrabaixista i un grup de joves apassionats per la música, especialment medieval i…d’avantguarda. La majoria dels músics que acompanyaren la Gisela treballaven paral.lelment al grup Solars Vortices.

Tanmateix el seu inici en el domini estricte de la cançó catalana de la qual fou un dels estendards més clars i valents, Gisela la va fer musicant i interpretant poetes del la Catalunya nord.

Símbols representatius ( i avui en día accessibles només en discoteques cultes) d’aquest període creatiu la seva grabació :

1 979 : Salut amb la Poesia (LP)

I la creació i grabació de

1981 : Bikini el Foc dels Oceans (LP), una cantata antinuclear amb lletra de Gerard salgas i música de Miquel Maldonado, aleshores florejan a penes vint primaveres.

Les decades del 80 i del 90, Gisela Bellsolà les conclogué amb un altre homenatge a la seva terra i al seu elíxir més pur, la poesia amb la seva tercera grabació : País catedral 1987. Tot el que aleshores comptava dins l’expressió viva de la producció literària nord catalana requerí l’atenció de la Gisela, de Joan Morer à Jordi-Pere cerdà, de Joan Cayrol à Renada-Laura Portet.

L’encontre amb Renada-Laura Portet, l’excelsa i justament apreciada i coronada escriptora nordcatalana comptà molt quan Gisela tría de treballar més profundament la poesia medieval i la seva noblissima forma literària i lirica de la poesia dels Trobadors. I de la poesia medieval profana o religiosa en general. Es aixins com va atacar-se al Cant de la Sibil .la (1991). Obra també marcant d'aquest període és la peça que li va servir a mida R. L. Portet intitulada Guillem de Cabestany o el cor menjat 1 995 : L'estrena de l'espectacle- dirigit per Joan Anguera i Iveta Vigatà. tingué lloc per les Musicals de Maig 1995 al Palau dels Reis de Mallorca.

Ampliant i renovant el seu repertori; Gisela no abandonava pas el català per l’occità però necessitava entretenir i dinamitzar la seva enèrgia creativa a poant a una de les més segures fonts més vives i enaltives de l’art. Un domini que gairebé no abandonarà mai. Contribuïnt, amb una consciència que autoritza ben poquets intersticis a l’àtzar o a l’aproximació, a la tasca d'exaltació d’un monumental patrimoni, mediterràni i alhora universal, el qual, per cert, no ha encara desvelat tot el que pot dir-nos i ensenyar-nos de fort i de bell. Gisela, al pas del temps, ha esdevingut una figura referent sino iconíca de la cançó de cortesía. I, val a dir, arreu d’Europa. Fent costat, sola o amb el preciosíssim conjunt Saurimonda a les primeres espases del gènere.Treballant de manera més o menys seguida amb gent obstinada i abnegada, com ara Emmanuel Bonardot, Gerard Zuchetto o Katia Caré i Guy Robert, de la recuperació, conservació, rehabilitació i difusió d’una extraordinària memòria poetica, musical i vocal i instrumental.

Gisela Bellsolà ha participat a diverses experiències, sense allunuyar-se tanmateix del seu món predilecte el món trobadoresc. Té, la cantant, més d'una corda al seu arc vocal... Va fer, per exemple, una incursió reixida dins la creaciò contemporània multimedia més aguda, sol.litada per creadors agosarats i inclassables, com l’Alemany Franck Leissering, prop del Priorat de Serrabona, joia de l'orgull romànic, o el francés Michel Moglia, amb espectaculars Cants tèrmics per aigua i foc. als quals ella prestava sa veu.

Gairebé a les mateixes dates, Gisela va treballar amb el cantant Rafael Subirachs. Un dels seus primers punts de conversa artistica es remonta a l'any 1979 en que Subirachs convidà a Bellsolà a participar en el que fou la primera trobada en un recital que tingué lloc a la casa nadiua del filòsof i pensador català Jaume Balmes, a la ciutat de Vic. Pocs mesos després es tornaran a trobar al Palau de la Música Catalana en la que s'anomenà 1a. Mostra de la Música dels Països Catalans, en representació de Catalunya Nord i del Principat de Catalunya respectivament, i organitzat per Xarxa Cultural. D'ençà aleshores i ja d'una manera ininterrumpuda ja no deixaran de celebrar trobades sempre d'un alt contingut musical i artístic com « Musicals de Maig » (certamen anyal creat per Miquel Maldonado) al palau dels Reis de Mallorca. El tema d'aquest concert ben refilat i aplaudit era El rossinyol segle rera segle. La veu femenina del nord i la veu masculina del sud s'acoplaren, en força i beutat, al final, dins l'interpretació de Dóna'm la mà, poème de Joan Salvat Papasseit i Pavana del Comte Arnau, sobre una poesia del poeta Segimon Serrallonga amb música original de Subirachs. La col.laboració continuà quan Subirachs portà al Festival "Nits de Cançó i de Música" del poble conflentés d'Eus, -festival dirigit artisticament per Miquel Maldonado- la seva proposta Cinc esgrafiats a la mateixa paret segons el poeta Miquel Martí i Pol. La parella tant adecuadament lírica conegué un acte quatre amb la Cançó de la Terra que Rafaël Subrirachs dedicà, l'any 1996, a Jacint Verdaguer amb motiu del 150é aniversari de Jacint Verdaguer. 

Per portar endavant la seva missió de fada generosa de poesia en general i de la tròba en particular, Gisela havia fundat amb Miquel Maldonado un conjunt de música medieval dit « Saurimonda ». Era una emanació de l’associació Miríade (1993); la seva apel.lació evocava el nom de la dama del trobador Guillem de Cabestany Saurimonda és l'escriny d'un diamant anomenat Bellsolà. L’art per la Gisela que no és vol deixar tancar en cap armariet de llengua és un vía, de primer vers el coneixement de sí mateix mitjançant l’exploració de territoris literaris i comarcals desconeguts , falsificats o recoberts pel vel espès de la història dels triunfadors, i de segòn per tocar-nos al més intim del nostre cor i ideal i deixar-nos, commoguts i elevats,- més rics, més oberts, més senyors. Gisela ens canta un temps on no ho i havia ni llaunes ni plàstics pels carrers, on el drinar de les campanes no podia intuir les xerrameques per venir de les troçadores mecàniques. El temps de la poesia cantada no és pas la d'un temps sense envejes i traicions, sense batalles i morts, per si que és la d'un temps on les fulles dels arbres eren fulles debó, l'aigua dels rius diàfan.

Amb la seva veu, Gisela ens fa entrar en un univers que escapa ( en els seus racons més vers d'humanitat ) a l'arqueologia com a la filologia ( la ciència li fa vores però no el revolca sobre la gespa d'una veritat definitiva), univers al qual accedim pel camí lluminós de l’emoció que ens dibuixa i pinta, d'un poema a l'altre, d'un trobador a l'altre. De fet, si la cantant ens sedueix, embarca i commou, és perquè amb senzillesa i pudor, honestetat i admiració retorna la paraula callada als monuments del passat, castells i palaus, capelles i catedrals. Seguim, escoltem... a l’aguait del més fina o inèdita vibració, del més insospitat respir que restaura i fa brillar la metàfora que el maldit concepte, massa sovint lladre de sensibilitat, guardava dins la foscor.

Arreu d’Europa s'aprecia l’elegància, la discreció, la força expressiva d’una trobairitz (al servei predilecte de poetesses dels segles XII i XIII) pelegrina a la recerda d'un graal poètic i d'un extasi espiritual, riqueses que ens semblen prohibides pel consum catòdic de regalàssies barates, i que Gisela, missatgera i alhora medium, comparteix amb els qui volem -una hora o dos deixar-se encloure dins del cercle màgic d'un dels seus alti concerts.

La discografia de la cantant no és pas en rapport quantitativament amb la feina feta. Tanmateixa per escassa que sembli, la seva vàlua no pateix cap reserva. Perfeccionista de sempre, no ha fet mai cap infidelitat a l'elevada dignitat qualitativa a la qual s'enorgulleix col.locar el seu art.

Gisela Bellsolà, no en pateixi la seva modestia, es la figura que té la trajectòria artistica més rigorosa, polida i brillant de l'escena nordcatalana de la cançó i música.

Jaume Queralt –escriptor-periodiste-"

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité