"Canta de nou la pau"

"Si’s plau

no ploreu

no us lamenteu

al vostre hort no falten

poetes de cònsol

veus.

del poble, totes,

i del cor de

pagés, o funcionari,

vinyater, o carnicer,

carter, o perruquer

metge, o llibreter

capella potser, ho va ser,

i dones també, ho són

i ho voldràn ser.

No les ous jà?

Si’s us plau

no ploreu

no us lamenteu

al vostre entorn no falten

paletes de descònsol

caven còssols,

aixequen parets,

posen teulades,

per abrigar-la

…si per cas…

per acollir-lo

…si per cas…

per fer-ne

ferreny temple d’amor

…si per cas…

amb tapissos i vidreres,

canelobres i mobles

de llunyans paisos

rics de noves esperançes.

[No les veieu colgades,

les esperances

dins la seva mussolina

transparent i volàtil

que esperen les mans

que les colliràn al sostre

novament engalanat!]

Si’s plau

No ploreu

No us lamenteu

Oblideu la fressa

De l’angúnia del demà

Obriu les portes

De la vostra llarga  desventura

car la primavera,

Amb les seves flors

Sempre pariones i diferents,

nascudes ací i allà,

sols importa

allò que la vista n’albira ;

allò que l’olfacte en pressent,

allò que la memòria en guarda

allò que la sensibilitat hi poa

allò que el desig n'aplega

allò que torna a donar saba

al teu cós,

vinguin d’on vinguin

els teus desoris i desvaris

Les flors parvúles

Delectables i espavilades

De la primavera

els anihiliran tots.

li asseguro,

la primavera tornarà,

no en sentiu els passos

De més en més ferms i sonors,

dels inginyers,

seguits dels passos

dels arquítects,

seguits dels passos

De tots aquestos màgs

Amb barrets, capes

I jocs de mans rimats

exquísits colors,

inoblidables olors

de vegueries desconegudes.

Si’s plau

no ploreu

no us lamenteu.

desendoleu-vos

de tota pena.

tenim albor de primavera,

mireu el món, la mar,

mireu l'atzur, el sol.

Si’s plau

No ploreu

No us lamenteu

Canta de nou la pau.

XXX