TOT INFANT

Riures

d'infants

saltant els murs

d'un pati d'escola,

Bellugadís

de fulles

que el vent deposita

al peu pairal,

en el seu anyal

homenatge,

Regàlissia,

la gateta òrfe,

amb sa roba

negre i blanc,

que va i vè

-avui no sap còrrer-

D'un copet de bastó

separo una pedreta

d'un pedra

gran i cruel

que em fa el pas penós,

Aquest banquet de fusta,

que vec ara,

fa temps que no

se l'ha enjoiat

amb cap pintura,

és ell,

l'oblidat,

el desconsiderat,

el pàl.lid,

que escolliré

per seure-hi

i meditar sobre l'evaporació

de les estones.

S'ou el xiulet

que para

el riure de tot infant.

xxx