Setmana

ESTIC BUSCANT COM ALENTIR EL PAS DEL TEMPS. HE BUIDAT JA MIL BIBLIOTEQUES DE RECEPTES ONTOLÒGIQUES. HE CONSULTAT TOTS ELS QUI, AVUI ENTORN DE NOSALTRES, PASSEN PER DETENIR LES CLAUS DEL PODER PLANETARI. I HESITO. EL MENTÓ APOIAT SOBRE LA MÀ ESQUERRA AMB EL COLZE RECOLZAT SOBRE UN TROÇ DE MARBRE DE VILAFRANCA (DE CARRARA NO). HESITO ARA, US HO DIC, ENTRE DOS POSSIBLES SOLUCIONS. LA PRIMERA: DEIXAR CÒRRER EL TEMPS, I ACCEPTAR-ME VENÇUT. O, AQUESTA SEGONA, A LA QUAL FINS ARA NI ENGINYERS NI POETES HAN PENSAT, VULL DIR: ALLARGAR LA SETMANA, FINIR-NE AMB ELS SEUS FATÍDICS SET DIES. ALLARGAR-LA AFEGINT-LI  DOS I, PERQUE NO, QUATRE DIES. SI AIXÒ HO ACONSEGUIA, NO DUBTO QUE US TIRARIEU TOTS ALS  PEUS I TAMPOC DUBTO LA VANAGLORIA QUE M'INFLARIA EL CAP. NO ARRIVO, JA SABEU QUE TOTA TRIA FINAL ÉS UN TRENCACLOSQUES, A PRONUNCIAR-ME A FAVOR DE LA SEGONA SOLUCIÓ. ARA PER ARA, NO HE TROBAT CAP NOM SATISFACTORI PER A IDENTIFICAR ELS DIES SUPLEMENTARIS. ALLARGAR, NO ES GENS FÀCIL, TAMPOC ÉS FÀCIL ANOMENAR. AJUDEU-M'HI I COMPARTIREM JUNTS, NO SÓC PAS ALUMNE D'INGRATITUT, L'ÈXIT D'UNA SETMANA ALLARGADA.

xxx