cavalls

Li costa.

Li costa, és veu! La suor li fa cascada del front al mentó. S'arrapa, s'obstina, escanya la mendre picor d'un desig d'atura-se. Li costa, no ho diu. Si parlés, forçant, li costaría més encara. Tira, arrastra. Afeïnat, es nega a mirar enrere. La suor cria experiència i l'experiència és el cossol del seny. Qui es gira tiba els seus nervis, afluixa els seus músculs, entela la seva vista! Li costa, és veu. La pujada resista. Té el rems esllomats; les seves cames, a punt d'abandonar-lo, reclamen suplement de propina. Ni pollastre, ni juliana amb potes, sino bones boles de picolat! Però fa anys que s'estreny la cintura. S'aprima. De salze s'ha fet vímet. Li costa! No ho diu; però és veu. La suor és fa de més en més rar. Té el mentó sec. El front li esdevè lívid. Sepulcral! Que no ho sabia...un cavall de tir  no és pas un cavall de cursa, que... més val trobar-se sobre un cavall que no pas rera d'ell... això dit amb tot el respecte que les seves natges apel.len.

Un remolinet de vent aixecà unes quantes fulles entorn del tronc caigut.

xxx