Valent...

Una vespilla de neu, oreneta d’hivern,

Es posa sobre sa pestanya,

catifa benvinguda;

Ella no gosa moure’s

De por de fer-la caure,

de perdre'n el present,

brillant i fràgil.

I sento, instant sublim,

el meu cor que s'obra

Com una tulipa blanca.

Me La miro i L’estimo,

Ella i sa vespilla de neu,

oreneta d'hivern,

anunciant-me nova primavera.

I vaig fer el primer pas...

Em dic ValentÍ.

xxx