LIPDUB TRIUMFAL

Aquest dissabte 31 de mars totes les gallines els hi ponien. Els catalans feliços com angelets de xocolata. Catalans pagàns o catalans místics. Més contents qu'ells, ningú! Enguany si que la tindrien bella, grossa i galant la seva "moleta" de pasqües... _Mè, caram, que ha passat aquest 31 de març? -Ja ho sabíem que vivíes dins un altre món, sus d'un altre núvol que nosatres, i que de la vida quotidiana i del diari t'en fotes bé pla... _Mè, caram, diguis-me el que s'es passat. _Històric, tots ho diuen: una diada històrica. Si aquest 31 de març, marieta ( la de l'ull víu o l'altre no ho sé) ens ha mostrat el camí del cel, i apa sempre més amunt. _Ah, bo! tant m'en diràs..._Ara, company, no em faràs callar. Aquest dissabte 31 de març és un dels pocs dies qu'et permeten de fer-te catalano-idolatre. Mira quin casament tremblant amb la llengua catalana: 7 000 persones corren, cantan, rodant, aplaudint. Volen (i tu que firmes o no?) que s'els hi reconegui totalment la llengua pròpia al pais, el Castellet rodejat, assaltat, més que mai oriflama. El més optimista dels organitzadors no s'esperava al grandiós èxit  aconseguit pel lip dub "Parlem català". _!!!??? Que em dius? _Quelcom del més profund del cós del poble s'haurà despertat? A Perpinyà (antigament anomenada la catalana), afluí el 31 de març del 2012 (apunta l'efemèrida) gent de totes les parts de la catalunya (nord), vingueren en cotxe, autobus o tren per unir les formes tradicionals o arcaïques de la cultura rural local (ossos i tíos-tíos) amb l'expressió la més activista de la cultura urbana i mondialista, aquest lipdub destinat a una presentaciói una webposteritat. _Caram, caram! Veues que val la pena  posar-se al corrent, seguir l'actualitat, entre petards i fumífers, i poder recordar als demés desafortunats: jo si que m'hi trobava. No, ningú, no podia imaginar que s'aplegaria aquesta multitut de gent de totes edats!_???!!!. _No intentis, animal,  minoritzar el fenomen dient: és perquè feia excepcionalment bo, i tothom es volgué esbargir; es per què és posà la mainada en davant i pares i mestres no podíen de menys que acompanyar-los. No, no, no és pas fora que aixó, company... Figura-te que la mateixa tarda, si, si, gairebé a la mateixa hora, l'equip de la Usap (saps, aquells mestres de la pilota oval!) estrijolava l'Aviró de Baiona i a l'encop es salvava de l'infern que ja li feia mueques, Pià enviava també al dimoni l'equip de Lescure, lleuger com una patota d'herbes, figura-te que, l'arc de triumf continuà consolidant-se i poques hores després, si, si t'ho repeiteixo, d'aquest mateix dissabte d'una glòria que sols podria grabar la mà del gran Muntaner, els Dragons imposaven la seva llei d'acer als uns desafinants adversaris de Widnes._ Caram, caram!  _Si, tenes bé raó de dir-ho aixíns: una malament bonica diada unificadora. Cap buf de tramontana, tots els sants drets com una I . La I de inèdit. La I de increïble. La I del canIgó. _Ep, ep! exageris pas, i me sallis pas també  la I. de Imperi, sino en faríes un grà massa._No, sé me tenir i per ho probar t'aconvidi diumenge a menjar amb nostres la moleta pasqual. Mè, reconeix que és pas cada día que podem festejar un títol de Campió del Món.

Jepe R. del carrer de Dalt, Tesà.

xxx