El crit ha de sortir d'una boca mal dibuixada per

El crit ha de sortir d'una boca mal dibuixada per impactar. Sino no serveix per res.

xxx

La nit porta consell. M'ho he cregut. M'he adreçat a ella. El rellotge ha cantat les hores, una rera l'altra. Jo les escoltava.  La nit  ha esmerçat els seus últims crèdits. Muda! I jo mort de son, i molt decebut. La nit no porta consell. A la millor, et guarda els ulls oberts.

xxx

El Pont de Bernhard Wicki, quina obra mestre! Figura, amb vuit o nou altres obres,  al meu thesaurus cinematogràfic. Sobretot que l'un dels set joves personatges principals (l'únic a salvar la seva vida de la matança) en fa el paper l'actor Fritz Wepper, el segon del gran Horst Tappert de la sèrie policiaca alemenya Derrick. A tu, no t'agrada Derrick, ja ho sé...ets d'un altre temps més americà !

xxx

Entre dos individus què és el que compta el més, tot allò que els distingeix o tot allò que els fa semblants?

xxx

Apilar truismes, una feina potser menys idiota que no us penseu.

xxx

Que tots els camins ens menin a Roma, no t'ho contesto, Ramon, però no tots volem anar a Roma, No em neguis la llibertat de no voler ser un Cèsar.

xxx

Jo escric confusament perque no ser fer altrament i també, uns dies de bona aurora, per forçar el lector a esmolar el seu esperit de penetració, massa negligit.

xxx

S'escriu de banda i altra que la darrera novel.la publicada par l'escriptor Joan Daniel Bezsonoff,

"Les meues universitats" (L'Avenç) és la seva millor obra. Per confirmar-ho (o infirmar-ho) s'hauria de llegir-la. De moment, no ho he fet. He rebut el llibre (gràcies al recader!), l'he tocat, passant la mà amb veritable sensualitat sobre la coberta, i m'he deixat seduir per la fotografia de l'icona Luis Mariano (1914-1970) -un genial cantant d'opereta desconegut dels joves de la generació rap-que enlluerna tota la portada. He entreobert el llibre, flairat l'aire i collit dos o tres maduixetes. Saboroses! El més aviat possible, tornaré al jardí amb un cistellet al braç.

xxx

Em commou, m'enriqueix, em meravella. Cada llibre de M.Christian Bobin. Es una amiga, uns quants anys enrera, que em va posar un  llibret seu (magnífic) a les mans. Bobin és viu i concís, profund i esencial. L'anècdota no hi fa cap paper de decorat. Es font de sentit, d'emoció, flor de memòria, i de resistència per la vida.  L'art (Glen Gould, Soulages), la nature, l'escriptura... Jocs entre un imaginari ardent i alhora púdic i un estil de joier, del que veu, sent i ou, i també de la recuperació del perdut (de la perduda). Amb una llengua depurada, vessant foc  o vessant glaç, "religiosa" diran alguns, talment la seva expressió fila dret cap a la cita mística de metàfores en el.lipses. Estil d'un ermità i no d'un profeta. No llança eslogans o anatemes, sino que deposita davant els ulls dels lectors imatges fabulosament inèdites i fortes.... Així és: "l'homme-joie", Christian Bobin, Eds de l'Iconoclaste.

xxx