Emir

Si t'atreveixes, et renyen; si no t'atreveixes, et renyen més fort. Perquè tantes persecucions?

Qui busca la veritat haurà de saber embogar més d'una cadira! I més d'una vegada fregar-se les mans amb sabó de disgust!

" Tu no seràs mai un Flaubert!" -"Quin judici tan idiota! Jo vull ser Thelonius Monk".

Com, què no? Si que hi tens dret a sortir la teva, però no és pas humiliar-se constatar que la teva clau que cap farga reconeix  seva no obra cap de les portes del Casal dels Misteris?

Abans d'explicarme, amb paràboles i contes patriarcals, com s'ha d'anar per les vies del món, demana't com sents, tu, el món que t'envolta, si indiquen's què, al moment present, et fa bullir la sang o te la torna de glaç, aleshores potser, sabent les metamorfosis del teu cos i del teu esperit, aleshores potser t'escoltaré.

Jogar amb els mots, però sense exageració e impudor, per empatxar que és revoltin i em rondinejen a l'entorn,amenaçadors, temeraris, cruels ja.

La gran economia es mira la poesia amb ulls boirosos i entristits.

El geni no cau amb la primera pluja.

Domar els dimonis propis dóna prou feina, perquè em crideu a casa vostra?

Es massa tard, no em despertaré emir.

"Tots els talls que tinc sobre la pell no venen de la mateixa arma blanca", deia una llegenda sota la fotografia d'un gran guerrer somrient.

Uns lectors mal acostumats trobaran el que escrius -el que m'escrius, ara- pesat i torcit, anticipa el que diran subratllant que tu, precisament, escrius perquè trobes el món pesat i la vida torta i que intentes, amb unes ximpleries,  alleuger-lo i destòrcer-la un poquet.

xxx