Deseu les banderes

Al no temptar l'inrevés del món t'escaparan el pes, la mida i les flaires d'aquest inrevés.

Amb la mort, amb un mort no s'ha de fer la conya. Deseu les banderes!

Totes les aigues vives no són pas corredisses.

Segons el criteri escollit resulta molt difícil, deia un homenet sentat a un banquet estret, distingir un fals profeta d'un verdader, sobretot si ambdos porten barba i ulleres de sol.

Si dalles males herbes fes-ho amb acurada precaució per no danyar aquella bona herbeta que pot salvar el nostre endemà.

Amb la seva exaltació de voler-se més llibertari que ell, tu i jo, és va tornar, això si,  total totalitari.

...La nit com una lloca coava estels...El dia, ell, descansava...

Jo sempre m'ho he pensat que a les democràcies li agraden les places i a les dictatures els estadis.

Sobre aquesta bardissa canyissa quants parracs d'infància pegats pel vent malhumorat?

Encara no s'ha establert de manera indiscutible si Joan Boscà (el Juan Boscán de les lletres hispàniques i amic de Garcilaso de la Vega) es va morir a Perpinyà o si només hi va caure greument malalt abans de regressar a Barcelona. I què? Creus que la terra deixaria de girar si on sabiem de "manera indiscutible"?

 No totes les esquenes es mereixen l'escombra que s'abat i les festeja.

La filosofia quan fa mal temps jeu on pot.

L'orella és natura, l'arracada cultura.

 Cridar Independència, Independència i alabar qui ens dona la gana i ens la satisfà.

Bolodarse dins una polseguera d'inèpcies i tornar a casa per llegir tranquilment un Tractat de Longinus.

Harri Vedetxo.

xxx