Pàgina blanca

_Amb la navalla que feien dansar, brillant i tallant, sobre el coll del client, cap de tortuga eixit d'una tovalla calenteta, els barbers d'ahir i despús ahir figuraven, al meu país almenys, entre els espíes més eficaços, rebuscats i festejats. Que se'n sap dels barbers d'avui, d'aquí i d'allà?

_Aquest mania d'alguns de tirar-se sobre una pàgina blanca!

_Firmada la pau uns tres mesos abans, el gat, l'aranya i la rateta regressaren la seva casa. Trobaran la casa intacta, com negligida per les metralles i les bombes que havien fet del poblet un camp de runes. Una plana fúnebre. El gat, ull viu i llest, s'enfilà fins a la teulada, on gastava, abans de l'horrorosa guerra, els millors dels seus descanços i es llançà dins uns roncs de recuperació. L'aranya que, potser, dels tres co-locataris havia patit el menys la fugida de casa, es dirigi del seu pas que no havia perdut la seva elegant lentor, com si no hi havia hagut mai trons ni petacades, directament cap a les golfes sombres. Tan, sino més conservadora que les dos primeres, la rateta (la seva pell rosada la senyalava com la més jove del trio) reconegué aquell forat que només el diametre el distingia del forat dit gatoner que, durant els seus lleures (es a dir quan no descansava pas), el resident superior, el de la teulada, venia a plantar-s'hi al davant, i es precipità la rateta,  presumida i càndida, cap al rerafons del celler, la frescor i els efluvis del qual li havien faltat durant el seu exili forçat. Tres dies després de la seva re-instal.lació, els tres locataris decidiren de celebrar per una festa florida el retorn a la pau i a casa. Pararan una taula al davant de la porta d'entrada de la casa, la pararen com per un film de Luis Buñuel i a la caiguda de la nit, un escarbat que havent vist llum s'havia apropat es donà compta que tres individus descarats i grollers, un senyor i dos senyoresn menjaven, bevien i cantaven sensa eima com uns regirats fomentors de noves guerres. L'escarabat no volgué afegir-se al festeig i es retirà de puntetes. Estrany costum de celebrar la pau preparant nova guerra!.

_Al qui reb un heretatge, tot se li auoritzarà, llevat d'embrutir-lo!

_Una anciana cabell de neu em repetia, divendres passat quan junts esperavem l'autobus que ens portaria al supermercat més barat de la ciutat, que és sabia d'antiga tradició que quan unes mans impures tallen un clavell, el clavell es devé bola de foc i les torna cendra, l'anciana que mo repetia no era pas persona coneguda per dir ximpleries, el xofer cabell ris i ros  de l'autobus que, llavors, és veia sor tir al cap del carrer la saludava sempre amb respecte i tendresa.

Joan Tambor i Pere També

xxx