Per Jordi Carbonell

Uns homes passen i ens deixen una marca profunda al cor i a la memòria. Una marca que, igual un estel brillant, ens ajuda seguir el nostre camí. Ell fou un caminant. Ell, vull dir en Jordi Carbonell que ens acaba de deixar als 93 anys. Una figura del paisatge nordcatalà. Fou, deia, un caminant. Amb senzillesa, amb cordialitat i discreta generositat. Tampoc li faltà tossuderia. Sempre al servei d'una llengua i d'una cultura. En fou una veu, un il.lustrador i un innovador. Amb rigor, precisió; presumit com un clàssic; obert a la psicologia i a la bíblia com un catedràtic britànic, locutor de vàries llengües a més de la seva propia que estimava i protegia com la nina de l'ull. Com a novel.lista, si, clar. Una desena de llibres editats, i un número equivalent d'inèdits, i tants i tants projectes tot just encetats. Tots tirant més o menys la narració vers l'exterior del ruralisme. Com a professor. No pas com a mestier sino  com a apassionada missió. Com a persona, també, Ordenada tal un militar, meticulosa igual un caixer de banc. Compromesa dins una militància cívica, on no es fa quelcom sense amoïnar algú. Com a ciutadà, per finir. I  ço dins la seva part més societal: constant, entusiasta i èmerit puntejaïre de nostra sardana. Sempre al peu del Castellet de Perpinyà. En aquestes nombroses facetes, l'haviem conegut i apreciat. No fou pas un home qualsevol,  en Jordi Carbonell. Per esmentar i saludar  el títol de la novel.la  que li valgué (fa una pila d'anys) el Premi Sant Jordi, per primer i únic cop atorgat a un autour nordcatalà. (Autor per a descobrir).  Respecte! I silenci per compartir amb la família i els amics uns instants de recolliment.

XXX