Qui serà ?

Per aquell veïnatge, hi havia una reixa alta i un vent que, al posar-se a bufar de valent, hi va propulsar i pegar repetidament bocinets de vestidures, trocets de plàstic, paperets, fulles i fulls d'efemèrides de tota mena. Un full que em semblà una resta de sobre antic em va atreure l'atenció, la seva forma, potser o el seu color. Vaig dirigir-me vers el full, la mà esquerra apretant la gorrra perquè no se m'escapés i botés de l'atra banda de la reixa. Amb molta precaució vaig destacar, amb la meva mà dreta, el full. Ell no va resistir gens, es va deixar fer com si ja sabia, de temps, que m'estava destinat o com si li dolia molt de conviure amb deixalles. És quan vaig portar-lo sota els meus ulls, excitats per la pols que sullevada cada bufada de vent que, mirant-lo vàries vegades com un expert en joieria,  que vaig notar que hi havia una frase escrita amb lletra petita d'un costat i l'altre del full, lleuger com una fulla d'erable, i preciós manuscrit. Igual un lladre, o algú que acaba de trobar un tresor i no vol compartir-lo amb ningú, me'l vaig posar discretament a la butxaca i vaig regressar a casa, feliç i tot xiulant. (Com l'hereu Riera -el germà ric, no pas el pobre.) Allí a casa, ben instal.lat dins una profunda butaca de cuir fosc, i la finestra amb cortina de punta tancada per que no entrés el vent a destorbar-men, vaig encetar la lectura del full, diguem-ne una carta, o un poema, que l'atzar amb la complicitat del vent (benhaurat o maleït vent, encara no podia opinar) m'havia dipositat a la bústia de la reixa, o de la reixa feta bústia. Vaig posar-me a desxifrar, l'esquena ben acomodada sobre el respatller, els peus reposats sobre els talons, el full trapezoïdal i de color castany portava escrit (el copista segur que havia utilitzat una tinta negra i els mots en sortien més clars):

" Si Job lo just, por de Déu lo prenia"

i, girant el full,  

"què faré jo qui dins les colpes nade?"

I bé! vaig exclamar-me, reposant els peus sobre les plantes i allunyant l'esquena del respatller. Si, vaig seguir pensant, que m'agradaria saber qui és l'autor d'aquet dístic tant planer, els messatgers els conec jà. Em vaig treure de la butaca i vaig  anar cap a la porta, vaig agafar el bastó que de costum m'hi espera per grans excursions i vam sortir, determinats, a la recerca de l'autor desconegut. Cara al vent, els ulls enrogits, la gorra ensorrada fins al nas, el bastó tes... Qui serà?

En Rillo

xxx