Com una llengua

Com una llengua

que s'allunya

de tu

perquè no saps dir-li res

de debò 

perquè nos saps portar-te gens bé

amb ella

perquè s'adona que not pot comptar

amb tu,

que t'has despedit,

fa temps jà,

del teu criat,

el gran prestidigitador,

el somni.

Com una llengua

que s'allunya

de tu,

descontenta i entristida,

 però sense alçar la veu,

sense crits ni plors,

perquè la història

para, no vol més

cap nou episodi

i és sent repudiada,

fora del palau i de les places.

Quan una llengua

s'allunya

de nosaltres amants provincians

perquè... s'ha apagat

la flameta 

que repussava

les enfosques amargues

i encenia l'endemà,

omplint els pits de lires i de cants,

fent de cada pas una dolça estrofe

de la màxima epopeia,

ara rompuda, caiguda,

tinta morta. 

Com una llengua

que s'allunya

....................

perquè m'he perdut els noms

de l'amor,

perquè el meu deler d'alba

està eixut,

perquè em trobo poruc

quan una reminiscència 

de desig,

m'espia 

i em vol saludar

al tombant del dia.

Com una llengua

que s'allunya

i deixa......

..............

tu

jo

............

 el banc blau desert

sota la noguera que s'esfulla

i la nuvolada que s'arma d'oreig.

xxx