I, tu, què n'opines?

Joan Josep Ca d'Atura, dit el Manyac ens comunica els talls d'escritura següents. Llegir-los amb predisposició compassional.

XXX

1

Mal temps!

Els arbres han perdut les seves fulles,

els ocells busquen un rar reparo,

la truita i la carpa s'han exiliat al mar,

orfes, els bedolls, malgasten el seu argent.

Mal temps!

Animalets corren, espaordits,

l'enxaneta no troba el cim del castell,

com antany, el dia i la nit,  no s'avenen

i jo pico la pedra, truc i retruc, debades.

Mal temps!

xxx

2

Un llucet, intrèpid, se m'enduu sobre la teulada del senyor Cacauer on la seva mare em regala les primeres gotes d'un magnífic oreig i faig festa gran de canalera.

xxx

3

No hi cap full de paper, digne de la noblesa d'aquest nom i de la seva història, que no hagi balancejat entre dos destins, el del pintor i el de l'escriptor. El llàpis, sever i agut, també pot ser amable i suau. El pinzell, mestre en dolces carícies, també pot fer-se, brutal, picant. Jo, full de paper, vull gaudir dels dos entrecreuats.

xxx

4

Sortint del restaurant he topat amb un cranc que lluía sabatetes noves i una corbata blavíssima massa llarga pel seu pit menut i massa ostentadora per la poca coseta que és, tot comptat i debatut, un cranc.

xxx

5

Bé m'ho havia dit aquell que passava, de poble en poble, amb una maleta negreta, plena de vetes i fils, i sempre un refrany a la boca,  res no dura, res. N'he guardat unes mostres qu'aquestes vets i d'aquests fils. En voleu? Bé ho sé que, vosaltres, de nostàlgics no en sou!

xxx

6

No és pas, penso, hipersensibilitat, plorar al veure la demolició del rentador públic. Ni més ni menys que al veure caure els murs -i el cor- d'una capella. I tu, què n'opines?

xxx

7

Avui, per terres d'Occident, la mirada dels homes sobre les dones és molt més encuriosida que unes quantes decades enrere, em deia un savi de barri, trobes dones que t'ho donen tot a l'ull i en trobes d'altres, de moment minoritàries, que no te donen ni una cua d'ull. L'interlocutor, que és sorprengué, de sobte, faceciós, li llançà aquestes són les que més ens apropen a l'enigma i al misteri femení.

xxx

8

Un amic violonista em confessà que la cosa que més temia no era pas d'errar la lectura de la seva partitura o de percebre mal una discreta indicació del director d'orquestra, no, allò  que més l'inquietava era que una maleïda mosca vingués à brunzir-li prop del nas amb vel.leïtat comprobada de fer-hi una pausa entre un mi i un fa , això el tenia molt nerviós abans cada obertura de concert.

xxx

9

El que no sembla nou no és pas, fatalment, vell.

xxx

10

No em feu reprotxos disproporcionats que jo mai he sevit el rei d'Angleterra ni tampoc l'emperador d'Etiòpia.

xxx

11

Conquerir el poder per, qui ho dubta, deixar-lo demà, no val la pena trencar la guardiola dels somnis!

xxx

12

Sempre he preferit, quan bufa el vent, arrecerar-me a un canyer que no pas a una paret, i escoltar com canta, trompeta i violoncel; una paret, malauradament, ni tant sols sap xiular.

xxx

13

Només un parell o dos de giravolts basten per ajudar-te a concebre la via recta.

xxx

14

Ja pots escorcollar el teu calaix, treure'l i regirar-lo, no hi trobaràs cap moneda d'or, els lladres l'han visitat i buidat, fa una mitja horada.

xxx

15

Tu, Pep Mariscal, el rumor que té força i delit, que ningú pot parar abans que'ns entrebanqui, t'acusa de ser més llaminer de gerres quadrades que nos pas de flors fugitives. Quina és la teva defensa?

xxx

16

Entre dos sinònims escolleixo, per posar-lo a la vista del lectors, el que més agradable em sembla a l'orella. Enteneu-me, la paraula "trumfo" m'encisa molt més que la paraula "atot" i us la faig compartir. Que quedi clar que al dir el que dit no significa que alabo el joc de manilla!

xxx

17

Un genísser sortí del palau de la Passió Vella l'arma al puny i els ulls fets urpes, se li havia ordenat (però qui li havia ordenat, cap judici, en el moment, no ho ha aclarit) d'estassar tot allò que no brillava amb la puresa del lis i que no era pas lis?

xxx

18

Procureu no enfilar-vos massa amunt dins l'arbre genealògic si no voleu exposar-vos al vertigi dels origens o veure rompre's la branca nuda sobre laqual seieu per descansar-hi un poquet abans de seguir cercant i pujant.  

xxx

19

Podrieu fer-me'n cinc centíms més d'aquell estrany abric, ofert per un emperador a una reina, abric del qual la nostra història anecdòtica ha guardat per algunes sales d'espera de dentistes i dermatòlegs que se l'havia fet amb budells de peixos i una guarnitura de plomes, ve't aquí el que sé però, com ho veieu,  no en tinc suficientment per a interessar durant un mes  el meu públic.

xxx

20

Quants herois menjats per les tempestes? Quants han posat peu a terra, el vestit sec? Si's plau, deixeu-vos de mesquines comptabilitats!

xxx

21

Es va, al cap d'uns minuts d'enraonament pacífic, deixar convèncer i ens mostrà el pèl que li servei de bastó que nosaltres, de temps jà, li sospitavem tenir arrelat i ben amagat al clot de la mà però que fins ara, que li haviem saltat al coll, púdic o hàbil, no ens havia posat sota els ulls; el pèl ens va semblar desmesurat per un home baixet com el que veniem d'atrapar i tanmateix habitual de l'indret; el bastó el varem identificar  d'un cop d'ull, el  senyor Faluga, guardià del parc i jo el seu nou ajudant forestal, com nat d'una d'aquelles branques del lledoner que ens estimavem tant. Clar, el senyor Faluga, li va dir i fe repetir que no ho faria mai més de servir-se a n'aquest lledoner que tant ens importava, després el senyor Faluga és va treure de la butxaca una llibreta i es preparà a redactar la multa, el bolígraf no li obeí immediatament, l'home baixet va segurament pensar en aquest instant que el guardià del parc es culpabilitazava de voler-lo multar per un pecat menut: la peresa i el salvaria; de fet, el senyor Faluga guardava sospès el seu bolígraf per que li va ocurre tot d'una de consultar-me, cosa que el reglament en vigor no li en feia cap necessitat, i jo vaig respondre, amb bona voluntat i consciència a la seva consulta aèria amb un arronsament d'espatlles, que pot saber-ne de les tarifes de càstig un humil ajudant com jo; el guardià, el senyor Faluga, es cregué autoritzat pel meu gest bastant ambigu a inscriure sobre un fullet de paper el nom i cognom de l'home baixet, la seva direcció i la xifra (monumental) de la multa. També, el senyor Faluga exigí que l'home baixet li restituís i el pèl i el bastó, per favor!,  demanda que a mi em xocà moltíssim car significava que nostre deliqüent hi perdia, veredicte fatal,  les dos mans, i ja ens veia, el senyor Faluga i jo, ajudant d'un dia, però quin dia! allunyant-nos del parc i de l'home baixet per regressar a casa, l'un fent costat a l'altre, gairebé de bracet però no visualment de bracet, ell portava a la seva mà dreta una segona mà , i jo portava una segona mà a la meva mà esquerra, avançavem si fa no fa bastant satisfets -qui transgressa un reglament, peca i paga!- però no podia treure'm del magí que haviem deixat, menyspreables brètols, l'home baixet multat, sol i mutilat i me'l representava, amb l'exactitut d'un pintor realista,  allà al peu del lledoner, assegut sobre el terra, sol, llagrimós i manc. Ignoro, tanmateix, la imatge que, simultàniament, burxava el cap del senyor Faluga, el que sí sé, bé ho vaig veure amb els meus propis ulls, és que, atansant-se a la cuneta del camí el senyor Faluga, el guardià botxí,  hi tirà, refastinyosament i els ulls tancats, la mà sobrera.

xxx

22

El bon poeta és aquell que evoca els cants i els riures de l'aigua com també, suquant la ploma en el mateix tinter, la seva tristesa i els seus plors. Si, Boscà, però tu com jo sabem que la poesia s'ha adormit i espera un enorme temporal per, de nou, rajar, còrrer, bullir, botar...riure iplorar. Amic Garcilaso, t'escolto i t'entenc, ara bé serà només de cançó la teva poètica?

xxx

23

El dia que l'home i sa muller, la muller i el seu marit, es donaren compte, en l'edat més o més distanta de les garripautes que, per damunt els caps inondats de cabells, unes pomes rodones i pintades per un geni, penjaven temptadores, si és llavors, només aquest dia, que es posaren ambdós dempeus, d'un cop de rems com es deia a l'Aspre antic,  i quitllantse sobre la punta dels dits dels seus peus de darrere, que les seves mans colliren i les seves boques es delectaran de la fruita de l'arbre que, en podem en nostres temps testimoniar-ho, anomenaran deliciosament poma i pomer.

xxx

24

Cada memòria és un mosaïc de museus patientment inacabats.

xxx

25

On nia, bon pare, l'absurd? Dins el tòrcer o el destòrcer una vara de ferro? L'absurd es troba dins la falta de força que sola  ens impedeix tòrcer i destòrcer aquesta vara de ferro? Tot el demés, bon pare, és estètica!

xxx

26

"La teva llengua és com els vestits que portes, desmodats i esparracats". Tu, to no m'ho dissimules. Tu no m'estimes quan sense aixecar el dit per que se'm doni el permís, arrambo els meus mots malcarats, extraviats, invertits, fallats, i que engresquen o escandalizen tribus i famílies, al mur del sistema dinàstic de les incomunicacions per intentar pessigollar-lo, aquest tossut sistema, una miqueta. Una fraseta, un acudit, una inversemblance, un tret encertat, també...Aquesta és la meva llengua, calaix de sastre i carn de parol.

xxx

27

Ballar, al cim dels arbres, amb un vent ebri de pujada al cel, i que fa xiular el fullam!

xxx

28

Si el cada dia no ens rosegués l'any, bé podriem acceptar-ne les desimboltures.

xxx

29

La llàgrima no és pas la tinta que ens assegura diploma de posteritat.

xxx

30

En tot art hi ha genis i paletrecos, en l'art de la paraula com en l'art del xerrac. En voleu exemples?

xxx

31

En aquell poblet, d'unes tres centes ànimes si fa no fa, la bellesa rugosa de les parets repugnava obrir-hi portes i finestres, i sols una xemeia estreta facilitava aspirar una mica d'aire celestial  que les mantenia, les tres centes ànimes, en vida i bellugadisses com sargantanes que defugen d'un cop de sol.

xxx

32

Val més demanar-te per què no arribes a prendre una decisió i esmerçar-hi el temps que te calgui que no pas agafar, imantat, els ulls tancats, aquella prompta i flamejant, la que t'imposaria un guru de la temporada.

xxx

33

Quan els meus ullets topen, passejant per la pradera poètica, amb la paraula miosotis sento, immediatament, un picoteig a la punta del nas, i cada una de les seves ales es posa a vibrar delicadament, quan llegeixo miosotis, crèieu-me, el meu nas es torna instrument de música, però cosa extraordinària, només el miosotis, amb la margarida no passa res.

xxx

34

Fa, que quan et frustren de futilitats n'entens la seva pregona necessitat vital? La frustració és exquisitament  docent!

xxx

35

La tardor nostra, collim-la amb els ulls ben oberts i no ens deixem escapar dels dits cap filament brillant.

xxx

36

La fama és una estàtua a la qual s'ha de rentar els peus dos cops el dia.

xxx

37

De felicitat, quantes llesques en vols pel berenar, amb confitura de grosella o sense?

xxx

38

Per què t'expresses sovint amb una sola i bastant curta frase? -Per a imitar la premsa que tot ho redueix, quan no ho talla arran de l'arrel del sentit!

xxx

39

Millor que retreure'm la meva mala cara, el meu temperament biliós, el meu posat esquerp... ajudeu-me a retrobar la meva guardiola vermella com tomaca de l'hort del padrí, plena d'un dineral de riures i somriures estalviats de petit per permetre'm, ara ja grandet, fer la contra als dies boirosos, negres, nefasts que s'anuncien,... ajudeu-me, no us fieu de la meva cara, del meu temperament o del meu posat, quan tindré a mans aquesta preciosa guardiola vermella com una tomaca de l'hort del padrí, la trencaré sense mirar-me l'escletxeta i... veureu com la cara perdrà les seves arrugues grises, com el meu temperament es tornarà amè i com el meu posat es ferà conciliador, sí... la trencaré... i junts ferem rotllanes per un demà viu i radiós, però... afanyeu-vos que no sé on he entaforat la guardiola vermella com la tomaca de l'hort del padrí.

xxx

40

Quan bufa el vent, si vas per la ciutat tot i saber que la teva està ben securitzada, no t'oblidis que, en qualsevol moment, una teula, un ventalló, un test, una branca que, negligentment, no hauras saludat ni vist, es pot tirar al teu damunt, i pic i plaf i pum i flax-flax, i allargar-te per dos setmanes o quatre a l'hospital CURABE.  Para esment... si vols sortir quan bufa el vent, per que t'importa que la gent et vegi fatxendejant, fes-ho amb casc de bolet i cuirassa de tortuga. Ridícul, sí, ferit no!

xxx

41

"L'ANY GINE" encara no s'ha acabat i sembla que s'encamina vers l'edificació d'una obra magna. Una obra catedral com ho ha expressat fa poc un admirador de Joan Pau Giné (1947-1993). Un triple CD, i una aportació nombroso i inèdita de cantants, individuals o grups, de TOTS ELS PAISOS CATALANS. L'esperem amb candeleta! Al marge d'aquest treball, el mateix admirador ens ha fet saber que un grup mallorquí que s'anomena "Llunàtiques" ha grabat i penjat  a la web-el propassat 11 de novembre- mitjançant YouTube la seva interpretació de la cançó "Els Mestres educats". Es vol homenatge al col.lectiu docent i a les famílies per la seva lluita a favor dd'una educacio de qualitat i en català. L'hem escoltat -i mirat imatges encertades-amb molta emoció i admiració pel resultat. Un rossellonès recuperat per Mallorca, res de més normal! I com en el cas es tracta d'une recuperació de qualitat, una paraula per concloure: Fantàstic!

xxx

42

Tenia per llegir tota una pila de diaris,  i tot servint-me una tercera tassa de cafè, encara fumant, abans de començar-ne la tria i la lectura ràpida dels menys mentiders, em va venir a l'esperit, com un núvolet de llet que cau en la tassa aclarint-hi la negror del cafè, aquesta veritat de barra de cafeteria: La infObesitat ens amenaça. L'ordinador estava encès, la televisió xerrava, la ràdio, no molt lluny, dins de la cambreta blava, reclamava que algú  li parés atenció...

xxx

43

El passat se'l fa habitualment servir com com a llit, com a llençol, com a flassada, com a edredó, com a coixí... és a dir molt més per adormir-nos que nos pas per a desvetllar-nos. La suavitat de la seva calefació nostàlgica de Bona Nit ens tapa, fermament, que se'l podria, també, fer servir com a mallmoltó per obrir una porta al demà i com a guia per a simplificar-nos la marxa en el nostre present.

xxx

44

Els fetitxistes del braç estès engrandeixen la seva corcada mansió.

xxx

45

Dos filòsofs del mateix color, i pèl ras, se les hajaven per saber si un concepte és la gemma o bé la fruita de la branca d' l'ametller que és passajaven sota els ulls.

xxx

46

De l'altre costat del Centre del Món i mirant recte cap al Canigó (de fa poc elegantment cofat amb gorra blanca), entre l'arboleda de la ribera de la pacífica Bassa i l'avinguda dita de l'abbé Pierre, a pocs metres dels carrils de la via del tren Perpinyà Vilafranca, en uns terrenys que fins ara formaven un no-man's land protegit per tanques metàl.liques visualitzant l'esquematització gràfica d'un nou barri, ja s'hi veuen imatges noves, camions carregats que surten, camions buits que entren, excavadores que van i venen pel mig de montons de terra i torbellons de pols, i grues altíssimes que trontollen al vent i  criden visca aquesta nova urbanització, missatge que d'arbre a arbre escampen uns quants angelets de ploma més aterrits que encuriosits pel que està passant.

xxx

47

El seu nom feia bona flaire, evocador i romàntic, Joan Cayrol n'havia fet un poema i Jordi Barre, musicant-lo, una cançó blasó del seu repertori. S'en deia "Pa d'ocell" i era el rètol poc banal d'una artesania de pà. La portava una parella jova i valent, ella amb un simpàtic acent anglosaxó. L'entrada avui n'és tancada i cap ocell no s'hi dirigeix. La botiga es trobava al barri de Sant Assicle, carrer Pascal Marie Agasse, amb paret mitgera amb la pàrroquia. Una proximitat que no l'hi ha portat sort. Llàstima! El pa d'ocell que és, en el nostre record de joventut camperola, sinó un cosí segon del pa àzim.

xxx