Llenya nova

Els petits imiten els grans i es barallen, els grans (nostàlgics?) fan com els petits i es barallen també i any rera any ens garanteixen a nosaltres antics petits o primereencs grans la gran o petita funcció guerrera que satisfà la nostra fam de trucs, bums i sangs, de primera, segona o tercera categoria.

De l'altre costat de l'envà, la vida va vestida de vellut i de satí. Sí que trigues a ajuntar-t'hi!  Tomba l'envà!

Per aquest buit? Què t'han tret? Què no has pogut omplir? Però ja ha passat l'hora de les preguntes, tira't enrera si no vols que el buit t'engoleixi tot d'una.

La pedreta fou el primer ready made a l'abast de l'home. Després  de pedreta en pedreta s'aconseguí la pedregada.

Amb un bigotis a la Gorki es pot fumar la pipar però més difícilment tocar la trompeta, oï!

Com ho podeu saber, vostés, que Virgili no hauria suportat veure la nostra comarca tallada de banda a banda per autopistes i ferrocarrils? Com ho podeu saber, vostés, que Virgili era un contemplatiu i un conservador?

Si fos pintor o fotograf aquesta quarta arruga, que t'enlletgeix el front, amb delicadesa, i sensa tall de cirurgia, te l'esborraria.

No hi ha dret...Us ho reclamo i m'ho negeu! Anys fa que reclamo, els vostres rebesavis, els vostres avis i els vostres pares m'ho varen negar i, ara volsatres, m'ho negueu ...Cors secs! Ni tant sols escolteu el primer la del meu clam! El que reclamo no és pas, penso, cosa d'un altre món (tot i què...), el que reclamo -i que ningú fins ara ha volgut obsequiar-me- és només (manera de parlar, clar!) quedar-me rosa i poder florir en aquell roser que no he conegut mai i que no s'espanta de l'última aurora geliva.

Una nit, mirant-me el cel així com ho feien els antics pastors per comptar-hi quants nous estels s'hi havien afegit, l'un d'ells estel fugaç, em va parlar amb una veu de tenor que me va semblar la de'n Pavarotti. No n'he perdut el record!

Jo no acudeixo a qualsevol cita feta per qualsevol paisà, jo no sóc ni vailet ni empaltat de criat. Jo sóc com el gos del senyor Pavloff preparat a respondre al sucre, a una cartera curulla de sucre, repeteixo de sucre i no pas d'aquelles potingues de substitució. Jo no em sotmeto per no rés. Si em vols, paga car i firma ferm. Jo no vull trobar-me com un d'aquells tants arbres que, a cada tardor, veuen obligats a deixar caure les fulles i s'han d'esperar fins als dits bons dies per saber de què gaudiran les seves branques.

Per l'any nou asclam amb destral nova llenya nova.

Conec una persona que no sols és un catedràtic del trobar trobadoresc que sap sino que també el que sap, sent o pensa, o diu, ho suggereix, ho comunica tot i cantant i tot i ballant (ens ho crèiem, il.lusionats), passant d'una llengua a una altra, amb la virtuositat d'un enamorat dels segles onze, dotze i tretze. Aquesta persona és un mag de debó. És l'àngel Miquel del fines amor!

Comprobeu-ho: Amb la mà oberta és fa força més coses que amb el puny tancat. No dic això amb cap excès de moralisme.

Ens costa, si ens costa mirar endavant, però mirem endavant. L'endavant és l'única cosa que ens queda per a descobrir, el passat només el podem revisitar, o escorcollar com un gall ho fa d'un femer.

Jeroni de Poca Solta.