La Senyora A. 3

"En la seva postura de provocador es preguntava si li calia mobilitzar les sevs urpes que no havia fet anar al grà des de la homèrica pica pelada amb el gos del guardià de l'immoble dels setanta set pisos, aquell gos sempre malhumorat prompt a assaltar qui olorava diferent d'ell. No podia recordar-ne la data, però trià (i ho explicà en un ràpid sainet) que no les faria pas servir en contra la Senyora A. De primer, a causa del retorn sobtat de la remembrança d’un grapat d’anys de clara bona convivència i de segon, per no perdre’s el benefici llaminer del seu furt. L’olor de llonganissa, crua i fresca, tot just desembolicada del seu paper de la carnisseria Mendge & Caye, l’havia tornat com a boig. La feréstega atraciò dels orígins l’havia empés a cometre allò que alguns humans lletrats anomenem una malifeta, li hauria dit el seu psicoleg. Mostrà les urpes sino per fer-se dissuasiu, però no les activa pas. La mirada del gat, i no s’hi equivocà gens la senyora A., no se refiava en ella però tampoc li mendicava cap indulgència o compassió. Manifestava sense cap tremolor d’ambigüitat la seva determinació gatera : Aquet tros de llonganissa, Madam', te’l voldries recuperar i torrar-lo pel teu estimat Víctor, i bé, Madam', no te’l donaré pas. El vols, oï? Guanya-te’l! Aquet tros de llonganissa, a mi,  m’ha fet gràcia com mai me'n havia fet cap tros en cap dels dimecres anteriors, dels mesos anteriors, dels anys anteriors...se’n podria sumar piles i piles de dimecres, al cap de deu anys de vida comuna, amb la Senyora A. i el seu marit Víctor. Al veure'l, solitari, nu, amb bonic color, estirat i dens, la meva mirada ha encés una foguera i, com ho diria algun poeta quan s'enamora « m’ha agradat i l’he presa ». La senyora A. sabia ara que li resultava fer, deixar els sentiments per uns actes ferrenys, i es preparà a l'enfrentament, a una punya de la qual ningú, ni el gat ni dona, sabia qui en sortirà premiat...."

(Seguirà belleu, qui sap, potser, poder...)

Albert Rector, empresari desganat,

inspirat pel "Llibre Meravellós i Inexhaurible de les Rucades" de Celestí Badoc.