Comtessa del bell parer

Jo escric cartes

amb la punteta dels llavis

Jo escric cartes

per no dir res,

ni ric ni rac

ni denuncia ni elogi

Jo escric cartes

amb mots

quan em venen bé

i no em salten a la cara

Jo escric cartes

amb punts suspensius

si en trobo prou

per la suma final

Jo escric cartes

per no dir res

ni ric ni rac

ni denuncia ni elogi

de què serveix la rauxa?

de què serveix el seny?

Jo escric cartes

prou ho sé,

ho canten

a la plaça del rei,

que no van enlloc

que ningú llegeix

ni tants sols per Carnestoltes.

Però, Comtessa,

del bell parer,

Que seria el món

si llegís

tot l'escrit

tot el no escric,

i que ric i que rac.

I que rac i que ric.

Que seria el món

Comtessa?

Un muntó de cartes.

M'hi voldria veure ofegat,

Comtessa?

Jo aquí, vailet

dels meus amors,

no ho dubtaria,

i posaria,

amb sa lluentor de diamant,

l'adverbi

POSSIBLEMENT,

POSSIBLEMENT,

el més espavilat

dels adverbis.

Jo escric cartes

amb la punteta dels llavis,

quan s'adorm,

Comtessa,

la campana grossa

del castell

i que ric i que rac

i que rac i que ric.

i que s'emmudeixen

els cans dels cavallers,

dels lladres i dels delators,

del poble

amb o sensa lletra.

Alà-Bernat Llanut del Clatell

xxx