"La sotragada"

El que dorm i el seu germà bessó l'autòmat

se n'assabenten sempre massa tard

i un matí, algú, els hi dirà

ara sou alliberats;

ara som allò que aquells no volien que fóssim,

i ells,

l'autòmat i el seu germà bessó, el dormidor

li preguntaran

però que ha passat

per què aquestes corredisses

qui canta

per què tantes abraçades

per què aquests crits joiosos,

que passa

per què tants estels

per què dansen aquestes senyeres

per què guspiregen

els nostres ulls

i batem de mans,

però que ens ha passat?

Us ho explico ara,

var dir l'algú:

Mentre dormies i el teu germà bessó

no deixava de fer l'autòmat,

el teu veí i el seu germà bessó,

ambdós desperts i vius,

ells, el qui no dormia

i el seu germà bessó,

no el mecànic, l'humà

alçaven el cap

i en veure

l'horitzó tapat,

tantes pors i pessimismes,

insults i escarnis,

amargors i mentides,

s'hi havien coagulat,


bellugaren el cap,


es decantaren


per prendre cadascú


la seva eina


i es posaren a la feina,


amb lletres i xifres


amb contes i comptes


I vingué l'hora de la sotragada

Del 27 setembre 2015.

xxx