"Tissa-lo"

Tissa-lo! Tissa-lo!

I ell d'incitar-lo,

un bastó a la mà.

I ell de jaupar,

les dents a punt d'atac

Tissa-lo! Tissa-lo!

I ell ,

amb un bot de llop

afamat,

es llança al seu coll

tendre,

envejat,

promès.

i l'altre

sorprés,

espaordit,

feble,

ni sols  es descarta

d'un pas o d'un cap,

ni sols es protegeix

amb la mà o un cop,

no repussa la bèstia

I la bèstia

que frueix repetidament

del seu cos

bolcat i rebolcat

a terra.

Tissa-lo! Tissa-lo!

L'altre,

vençut sense combatre,

es deixa

amputar,

desarticular,

espellotir

al mig d'una bassa

de sang creixent.

Sense interrogar el perquè

de semblant expiació.

I ell,

plenament dedicat

al seu ofici

de brètol  caní

jaupa i bava,

planta i estira,

mossega i bava

i rere cada queixalada,

insatisfet,

jaupa, jaupa i pidola

una estripada més

-més encara ! Encara més !

Tissa-lo ! Tissa-lo !

L'altre,

els ulls fogons

d'infern,

brama, no para de bramar,

més àvid encara

de carn.

Tissa-lo! Tissa-lo!

No és pas l'hora de

xiular el final de la partida,

de rentar-se les mans,

de posar els peus

sota la taula,

La cerimònia go on.

Ell, l'altre ho sap.

I bava i brama

-és temps de caça !

I brama i bava -és temps de follia!

 I bava i brama

és temps de permís de Bàrbaria 

pensa l'altre, ell,

animal més fer i sanguinari

que el gos matador i submís

a qui ha donat,

fa vint minuts i vint i set segons,

les ordres per l'assalt.

xxx