"Portes incògnites"

No em portis en cap gratacel de nova York, Singapur o del Qatar, tu  vehicle dels somnis, deixa'm a qui al peu de la garbera que s'alça.

Li vaig gosar dir que tenia la cara molt més ben afaitada que els capítols que venien d'escriure i se'm mira com aquell altre amic que per un motiu semblant em foragità del cercle dels seus més propers amics.

No és pas per què els ous dir-te les coses han canviat, ja no som temps  medievals, que tu has de fiar-te només a la llur carta magnètica, no tu  no deixis de batre ferro i de fer noves claus per portes incògnites.

Com aturar un mal pensament si té bones espardenyes i el sant de dia no el renya?

Qui fa profit de la pandèmia de l'estrès de cada reentrada escolar?

Les platges del setembre no pateixen tant com les seves germanes de l'agost, les sorres son mes toves i les aigües clares.

No els hi basta la simbologia patriòtica que li ajuntin unes gotes d'ètica cívica

Qui no té una bona pràctica de les vacances millor les posi a renda.

Jo, deia el vell gat, m'acontento amb el fumet de llonganissa que s'està torrant.

L'anonimat li feia tanta nosa que li trigava el temps de carnestoltes per triar-se la careta que li esqueia el més bé. Però sempre hesitava entre la del bandoler i la del jutge.

Sols viatjo quan un colom em passa pel cap.

Encara un obstinat, a qui no s'ha dit prou fort que arriba tard, molt tard. 

Les cançons eternes que seran si no terribles ferides o belles cicatrius

No fa pas semblant, de veritat ho és. Pregunteu-li!

Quantes investigacions subvencionades per eradicar l'odi de l'home?

Es memoritza més fàcilment la ruptura d'un idil·li que no pas el seu inici. -Tot depèn de qui va iniciar l'inici.

Atudis pas en tu aquella veueta que et recorda d'on vens.

Mims involuntaris o imitadors per voluntat, ho som quasi tots.

La dama Màgia ho sent molt i amb sinceritat però no pot treure't del pou d'extravagàncies on has caigut.

Els seus llavis resistien la tan esperada declaració.

Els seus llavis resistien la tan esperada declaració. Ell, igual un ciri, n'esperava la florida.

És per què li havies prohibit de posar els peus en aquells tolls d'aigua bruta que, precisament, ho ha fet. No pas provocació o per no sé quin despit, sinó per verificar per ell-mateix la legitimitat de tal  prohibició. I ara n'està enterament convençut: tenir els peus bruts no li agrada.

Tots els savis són equilibristes que han tingut sort.

xxx