"samfaines governatives"

Obsessionat si per aquesta intranquil·litat del temps i la fantasmagòrica frescor de l'aire.

Jo no busco ser poeta, va dir en el seu parlament de regraciament, jo només busco aquells mitjonets
teixits de punt, de llana rosa, que tant escalfaven els meus peuets.
Buscava... i continuarà buscant-los, a desgrat del premi internacional,
amb el qual, per aquesta festa de Sant Jordi 2099, em distingiu.

No em puc treure del cap totes les coses que té al seu. Dita d'un ximplet.

Més d'un cop, l'esperit vagant i mirant-me el cel he cridat un nuvolet
que sembla esperar-me i li he dit fet el tomb de tots els meus dominis,
els que posseeixen encara i els que temps enrere vaig perdre, vàrem fer
el tomb. La gira finida i el nuvolet al punt mort, vaig esbatanar els
ulls i és quan vaig veure tot el meu cos menys el meu cap recobert de
polseguera de somnis.

Tots els barbelats són esgarrifosos però els més escorxadors són els que posem nosaltres.

Qui viu per sobre l'oreig s'estalvia l'aixopluc.

Tu, Enric, saps que és un "think-tank"? És clar que si, Miquel! És un institut de recerques de noves samfaines governatives.

La felicitat té dos corrents, l'aigua i l'electricitat.

Cada llibre, explicava el senyor Algú a la senyora Qualsevol, és un bé a
mitges? -Qui en tira més profit? El senyor Algú es negà a contestar la
pregunta de la senyora Qualsevol,  pretextant que en fer-ho sortiria de
la literatura per entrar en l'economia i d'això, d'economia, maco o
mico, ni posar-hi un peu ni parlar-ne en japonès.

Quan el vavivé s'atura, un silenci s'encén.

El progressista inveterat pensa que el marciment de la flor, sigui lliri
sigui rosa, no ens ha de fer perdre la fe en l'antesi, en el poncell,
en el botó d'utopia.

Aprendre totes les llengües que avui en dia es parla pel món, no és
possible ni desitjable, però aprendre la que parla el meu veí, o el meu
llogater, permeti'm que en reclami els fitxers informàtics i comenci a
vocalitzar-la.

No et fiquis enlloc sense un clauer per sortir-ne

El mestre li havia repetit diverses vegades que mai sortia d'un camp de
runes sense una pedra o dues a la bossa, per estudiar-hi la causa de
l'enrunament d'allò que aquí dominava, alçava el mentó, ordenava,
gentalla o noblesa. Ell no el va obeir i trià un ofici contrari. Paleta i
no arqueòleg.

La vida és una sostracció d'amors i d'amistats sobre un teló de movedisses fidelitats.

Pots certificar-me qui sóc? Jo dimiteixo del càrrec.

xxx