"obstinada palla"

Afluixa quan ho trobes massa tibat, tiba si et sembla massa fluix.

Un broc d'aigua perquè suposeu que val més que un veire de vi garnatxa, biològic o no?

El concepte, deia l'un, és carro carregat més que cavall de cursa i deixà  la ruta per esplaiar-se amb l'altre entre flors i blats, en els camps  alentorn.

Qui se perd pas cercant bolets dins un bosc que coneix pas!

Acabat aquell temps, on es podia fer un ressopet suculent d'aquells que t'envejaven els rats-penats, ara sempre és lluna plena.

Les imatges ens aixequen més compassió que no pas solidaritat, el plor aquest grau líquid de la germanor...

Tots sants, no ? No ho som. Les estadístiques ens erren.

Si el Canigó fos no pas una muntanya sinó un bou, ja faria temps que li
faltaria carn sobre les costelles ens indiquen alguns observadors dels
assumptes macro-econòmics.

Es redreça tot d'una dins del llit per dir la seva, malcontent d'un
brutal despertar. Una veu l'havia cridat, li havia dirigit paraules
sense so ni color de complaença. Encengué la llum, prospectà del llit
estant tota la cambra. Ni ombra ni eco d'una presència alien. Finestra i
porta, com de costum, tancades en aquesta estació i hora de la nit.
S'allarga de nou sobre el llit, acomoda el seu cap sobre un coixí brodat
a les seves inicials, i en aquesta posició del pensador acotxat entre
dos llençols també brodats rumia, medita, reflexiona per arribar a la
conclusió que va ser ell mateix qui es va despertar en un excés
decibèlic de discrepància amb el seu si somniador. Apagà la llum i
acluca els ulls.

Hi ha qui és a favor i qui és en contra, però que poca gent dubta que
els llançadors de sorts existeixin i conviuen amb nosaltres, els que hem
tirat el bon numero a la loteria i els que no l'han rifat i tots
aquells, nats o nàixer, que qualsevol aprenent en bruixeria és capaç
d'ensenyar-vos- ho
no s'escaparan de trobar-se o amb els uns (diguem els hi els ben
cofats) o amb els altres (diguem els hi els mal cofats), o transitant
dels uns als altres, car la tramuntana amiga de l'escombra té un paper
no negligible en la rotació, la pujada i la caiguda de les sorts. Les
beneïdes com les maleïdes!

El pebre i la sal s'adiuen molt més bé que no pas la llet i el vi. I què ? Què pretens dir-nos amb això ?-Jo
no pretenc res, dic! L'altre és cosa teva. Accepta, rebutja o modifica,
fes el que et convé. Jo no sóc ni savi, ni profeta, ni... candidat a
cap elecció presidencial. Em vull lliure de deslliurar tots els
endimoniats sense cap ni cua que porto engabiats i que ja salten i
ballen com pastorets de Nadal.

Com pot haver-hi tants professors d'Enganyifa entre nosaltres? Com protegir-me d'una possible, probable, ai, ai...ja encetada... contaminació?

Digui li magrana o digui li manglana,
vingui de l'hort o vingui del mercat, només compta el plaer que tens a
posar-te la a la mà, a obrir-la i a esgranar-la, alvèol rere alvèol, i
separar-ne el bon xuc de la fumuda i obstinada palla.

L'aproximatiu és un convit que es fa per anar més lluny, per no evitar de millorar. L'aproximatiu no és pas l'inexacte.

Se m'havia encomanat de desfer nusos, mes ningú m'havia dit el risc de
fer-ne d'altres si no vigilés. De moda que, després de desfer els nusos
fets per d'altres, em va tocar desfer els meus propis, força més estrets
que les anteriors. I depí se'm coneix com aquell de la paradoxa del nus.

Quina bella expressió que la del "retall afegit"!  Ens permet comprendre i ajudar a la riquesa d'un nou vestit d'arlequí.

xxx