"Ai! bon déu de la Creu"

Ai! bon déu de la Creu!

com deia la tia Fina

de Calces

què els hi sem fet,

que nos en vulguin tant

Ai! bon déu, bon déu!

Ai! bon déu de la Creu!

perquè nos estimen pas,

perquè nos espien de n'alt,

per què nos prènen per menys que ré,

bon déu,  bon déu, bon déu, ai!

Com en sem arribat a n'aquesta situació

per què de nosaltres se'n foten

per què al carall nos envien

si gosem demanar,

clar i català,

per què? per què? per què?

Ai! bon déu de la Creu!

com deia la tia Fina

de Calces

Que ne restarà de nosaltres?

Ni aquesta curta cançó

de plany i de plor

pels nostres nèts

frustrats de bressol.

Ai! bon déu, bon déu!

Bon déu de la Creu!

com deia la tia Fina

de Calces,

Quan, donques, te decidiràs,

tu, el ben quitllat,

a fer quelcom?

Que ho veues pas

lo que nos han fet?

Ai! bon....

xxxx