"Jugant a daus"

No va pas ser el primer a dir-me: "clar, amb ell i ella passaríem més sovint per la vostra cova i quedaríem més temps però, i no es peni de les següents paraules, és molt austera i molt fosca, la vostra cova, no s'hi veu mai cap retrat o dibuix que hi posi un granet de llum, si, quelcom d'encès; si, això mateix: inhabitable és vostra cova" i jo ofès, no pas del que em deia, en doble nom: d'ella i d'ell, si no del to abrupte de sentència que emprava per clavar-me més fort la vergonya de la inhospitalitat, ni tan sols em vaig dignar a obrir la boca, senyalant a la parella, clar i català amb una ditada esquerpa, l'eixida de ma cova. Des de llavors tant em fa que no passin aquelles gents  que necessiten llum amb abundància de bombetes vermelles, santes sines i santes natjes amb sant penis potent, per encovar-se. Jo quiet i serè, en la meva cova, segueixo jugant a daus.

xxx