"Cent i una històries de la vora del foc"

Fent endreça he trobat un llibre la foto de la portada del qual (firmada E. Pardo) m'ha atret l'atenció. S'hi veu dos persontages assentats a la vora del foc. A l'antiga...esplatint-se del que es conten l'un a l'altre. Com una festota de la paraula i de la memòria popular. Ho explicita la resta de la poirtada on es llegeix "Cent i una històries de la la vora del Foc" recollides o escrites per un tal Roger J. Cathias amb il.lustracions de l'Eric Warlaumont. El llibre l'imprimí Minuprint a Perpinyà el...1981. Fa temps! Consta amb una desena de capítols temàtics (bèsties, homes i dones, mainada, aramada, religió, malalts i meges...) i també endevinalles, proverbis, citacions i maximes. Tot relluint  dins d'una llengua catalana sense rebuig de rossellonismes. En obertura dos citacions de dos mestres de l'espèrit francès: Chamfort i Beaumarchais. El llibre, val la pena fulletejar-lo i aturar-se un moment aquí i allà, es tanca sobre dos maximes, l'una de Montesquieu, l'altre de Voltaire. No sé si trobareu a cap venedor de vell algun exemplar sencer (si n'hi ha serà caríssim) d'aquesta suma de bromes i altes foteses. A cops bastant límites i de baixa volada com sol passar quan es practica aquest tipus de passatemps. Us regalo un pessic d'allò que es pot millor posar a l'abast de tothom.

"Un home era lleig. Però tan lleig que quan anava al zoo, tenia menester de dos bitllets: un per entrar i l'altre per sàller"

"Jepe! Trobo que menges força!- Deixa còrrer. Es el ventr que porta les cames".

"Dos ninets discuteixen: El meu avi és centenari.-I qué? Jo conec un home que és milllonari!"

"En Sebastià vol fer el servei a la marina. Ha avançat la data d'incorporació i vet aquí que passa a davant del metge: Sabeu nedar? -Per què? Que no teniu vaixells?"

"Doctor, cada cop que bec una tassa de cafè, tinc una dolor a l'ull dret. Què me cal fer?-No és rés. Tregueu la cullera quan beveu el cafè."

Ara ja sabeu per on va el llibre i si pot agradar-vos o no. La tinta dels breus relats o/i diàlegs  i el dibuix dels personatges recorden, almenys a qui en va tetar, l'Os a moëlle i l'Almanach Vermot, com també el treball del malaguanyat Jordi a Truc i a L'Independant i en els seus albums. Abans de separar-nos  dos endevinalles... la solució de les quals no us donaré pas:

1)"Vivim a trs per casa. A dintre, la nostra casa és dolça com la seda. A fora, és eriçada de picants. Qui sem?"

2) "Sóc un camp roig ben llaurat. Que mai cap aper no ha tocat".

"Cent i una històries de la vora del foc", per cert, no rpresnta pas l'obra far de la literatura nordcatalana, cosa que no pot justificar que se les llançi o guardi a l'infern de les lletres.

XXX