"Bruts de bruts i més no hi ha"

"Si el dimoni et tira pedres, no le repliquis, que t'està provocant."

Xxx

"La cosa no és molt frequënt, però occur. L'altre día el barber Talla'm-Bé del carrer dels Guapets em truca demanant-me de passar a la seva botigueta, on segons em va dir repetidament que m'havía oblidat el cap i que no entenía que d'ençà de tres dies que m'havía fet la pelada, no li manifestés res, no li reclamés res, i que el meu cap a la seva botigueta feia nosa i dolenta publicitat. No vaig poder-li dissimular completament la meva confusió (la veu, saltirona, em traïcionava) i li vaig respondre: "Tens tota la raó del món Talla'm-Bé, però si's plau aquest cap fès-ne el que volguis, a mi no em serveix per res. Posa'l al davant de la teva botigueta del carrer dels Guapets i espera( o no) que se l'enduguin". La cosa no és molt frequënt, però occur i potser valdría la pena fer investigacions, enquestes, i estadístiques per saber-ne més."

Xxx

"Tot d'una un grup d'homes "armats fins a les dents" s'em presentà al davant meu, amenaçant, gesticulant i cridant. Tremolant com una branqueta de saltze al vent, els hi vaig fer front portant l'audàcia de la meva resistància fins a articular la pregunta seguënt: "què, qui, qui, què...cerqueu?". Un d'ells, el més petit i alhora el més ragot, segurament el qui, habitualment, dona l'ordre de combatre, batre i abatre, em plantà dins dels ulls la resposta que ara llegireu: " què, qui, qui, què...cerquem? i bé, mossiu, tota aquella gentassa, guilles i porcs singlars que han desertat i empobrit nostres terres?... "i penses fer-les tornar amb aquestes armes?" vaig gosar interrompre'l. "Fora de qui!" fou la seva segona resposta, i em desiquilbrà d'una forta empenta. Allargat a terra, el cap dins la pols, el nas nafrat, la costella descol.locada, la camisa divorciada dels plantalons, una "gloria in excelsio Deo" pegada als dos genolls..., tota la tropa, els sempre fidels, els que seràn amb les primeres fredors els primers infidels, em passà per sobre i em deixà per mort. Cosa que no ès! Sino qui sería l'autor de les ratlles que veniu de llegir i potser d'interpretar com una faula, cosa que no ès!"

Xxx

"Un vell cant de rentador públic li estroncà la son, se va fretar els ulls, parpellajant uns segons, veient que feia nit, els acluca de nou, sospirà, s'adormi altre vegada, i altre vegada un somni el feu peregrinar fins al rentador públic d'on s'alçava un vell cant. Per bo, que no li estronqui la son aquest vell cant de rentador públic."

Xxx

"Molta gent protesta en contra els carrers de Perpinyà "bruts de bruts i més no hi ha". Aquesta gent hi va massa fort. Com m'ho recordava un amic observador de la vida urabana i quotidiana. "Jo els carrers de Perpinyà, els trobo ben nets, nets com palets. Ja no se sent més "me cago en déu!" o la seva versió més amanida "me caso en déu!". Un treball molt ben fet i ningú pot dir-se ofès per un renec català." El sanejament de l'espai sonor, la "purga dialectal" és una conquesta ecològica. La gent que protesta, de la qual vull parlar, tant se li fot l'orella, només és la sola de la sabata el preocupa."

Xxx

"La societat de l'especacle sobreviu gràcies a dues coses, l'espectator i a l'analista de la dita societat."

Xxx