Tal l'espasa de Damocles

Fou un temps en que les veremes anunciaven que es canviava de sesó, ara sembla que és, almenys per la partnordcatalana del territori, "Visa pour l'Image-Perpignan", cita anyal que escurça l'estiu i atansa la tardor.

Xxx

Es pot o no adherir al "Visa", però proclamar -com ho han gosat alguns esbojarats- que són els fotoreporters que organitzen guerres, guerilles, atemptats i agressions per tenir el plaer de fotografiar-les, ens sembla molt exagerat. Que algunes persones (o agències, la paraula és més segura avuí día) le utilitzin per fer-ne uns espectacles més o menys goez això és vera veritat.

Xxx

Tal l'espasa de Damocles, el vírus de la Grip A (H1N1)...

Xxx

No és sap prou, el que Perpinyà (la seva història intel.lectual) deu a Portugal i a Ibèria. Reduïm d'un xic el forat de les nostres ignoràncies, poan dins del saber d'uns i altres que el primer llibre sortit d'imprempta de Don Vidal Salomon, més conegut amb el seu nom hebraïc de Menahem b. Solomon haMeiri (1249-1316) com el primer llibre imprés de Miquel de Giginta (segona part del segle XVé), ho foren el primer ["Comentari del Llibre de Proverbis"] en hebreu a Leiria el 1492, par Samuel b. Abram  de Ortas; el segon ["Tratado de remedio de pobres"] en castellà a Coimbra el 1579 par Antonio de Mariz. Ambdos artistes artesans molt actus i famosos en el seu temps. La tría d'aquests dos autors, Meiri -el rabbí (de Perpinyà)- i Giginta -el canonge (d'Elna)-, no és pas gratuïta. La nostra actualitat (filsòfica, interreligiosa, social com també securitària) s'interessa pels escrits de l'un i de l'altre d'aquests dos fills eminents de Perpinyà. Aquest prestigi valía la pena recordar-lo i compartir-lo amb les ciutats de Leiria i Coimbra. [Precisem tanmateix que el gran treball de referència de Meiri és el Bet ha Behira que va redactar entre 1290-1300 i no el llibre esmentat i que tota la seva producció anterior a l'invent de l'impremta quedarà manuscrita o copiada).

Xxx

Algun(e)s no amaguen la "basca" que les hi dona la re-entrada, la represa del la feina. Pobret(e)s, si es volen curar de l'amargor d'aquest spleen de funcionari que obrin les finestres i mirin tota aquella gent que la crisi (com acostumem dir) deixa dins del carrer, degut a tantes portes que se les hi ha tancat a l'esquena. Al carrer, també és manera de parlar, perque bona part d'ella romà anxiosa a casa.

Xxx

Ja veurem el que passarà, mè la nova rebuda fa plaer. Es prepararía -amb el support de la Generalitat de València- una mostra dedicada a Balbino Giner (1910-1976), pare. Pintor d'orígin valencià que visqué bona part de la seva vida a Perpinyà i que descansa al cementiri de Cotlliure. A Perpinyà, arreu de la catalunya nord fou la cara emblemàtica del pintor. "Giner, sensuel et idéaliste, aime la vie sous toutes ses formes et toutes ses couleurs." escrivía  el 4 de mlaig de 1957 una de les seves admiradores, la critica d'art Rosine. No només pintoresc, bohemi, sino també s'ha de subratllar i repetir amb grand talent de dibuixant i de colorista, compositor d'espais imaginaris... Va produir força i l'obra que va deixar semblarà, a primera vista, molt heterogeni: peces encomanades (la conquesta del pà quotidià), treballs més personals.Tanmateix Balbino Giner, antic Premi de Roma per l'Espanya del 1934,  és un estil i una firma. Present en col.leccions particular i alhora oblidat de les col.lecions públiques, mè això sería una altra història. Giner també era músic, guitarrista i poeta. Giner es guanyà la simpatía del gran Picasso durant les seves estades per les terres nordcatalanes. Sigui a Cotlliure, on el mestre de la pintura del segle XXé digué una tarda, parlant de Balbino que apreciava: "Il est encore plus fort que moi, il est à la pêche, on le voit partout, et il travaille plus que les autres". Sigui a Perpinyà a cal comte i la comtessa de Lazerme on s'allotjava Picasso i on més d'un cop exigí saborejar una "paëlla" feta per l'amic Balbino, mestre també en aquest art difícil de casar l'arrós amb peix (i més si afinitats hi han).  Quan es farà, i on exactament, aquesta mostra homenatge no és sap encara en clar, mè és una bona nova !

Xxx

Ja que evoquem Picasso ens vè a l'esperit el nom de Guernica i una mostra col.lectiva en homenatge tot aquest passat mes d'agost a l'abbaye de Silvacanne de La Roque d'Anthéron. S'havía demanat a quinze artistes de revistar la temàtica de l'obra denunciatriu de Pablo Picasso (bombardeig del poble vasc de Gernika). Entre ells Claude Massé. Discret, constant, eficaç, generós. El seur art singular del collage s'ha imposat aquests últims anys. L'exposició s'emmarcava dins del molt conegut festival de piano de La Roque d'Anthéron en Provence.

XXX