Un, dos, tres botifarra de pagés

Una Educació francesa, l’últim bestseller de l’escriptor nordcatalà Joan Daniel Beszonoff es a punt de tornar a les llibreries amb una edició ampliada. Nogensmenys que  una « bagatelle » de deu capitols més pel plaer nostàlgic i alhora cultural dels seus lectors. El senyor Beszonoff és home de bé. La literatura que no fa ganyotes a la moda no en compta molts.

XXX

Altra firma coronada de les lletres nordpirinenques on raja la llengua catalalana : Joan Lluis Lluis. El seu nou llibre, segons ens ha dit, hauría de sortir a l’inici de l’any vivent. Ni novel.la, ni assaig. Més aviat un teclat de variacions estilístiques. Com ho feu, per exemple, el gran  Raymond Queneau amb els seus tan necessaris « Exercices ». No ens equivoquem, admiració no significa pas imitació o competència. Joan Lluís Lluís exerceix el dret de gaudir escrivint i fent còrrer la rateta de l’imaginació. Ja en somnien.

XXX

Patrick Gifreu -també el coneixeu- es dedica de fa un temps a prospectar, traduir (al francés) i prologar per les Editions de la Merci (Perpignan) autors i llibres marcants del patrimoni català  universal. Se li deu titols de Llull, o Eiximenis i ens anuncía un Anselm Turmeda. Si el  frare mallorquí emigrat a Tunis i convertit a l’Islam als trenta cinc anys. Es a punt de portar a l’emprempta, no pas un dels llibres escrits en català, sino l’únic –al que s’en sap- que redactà en àrab l'any 1420 : « Touhfat al-arib fi al-radd ‘ala Ahl al-Salib ». Aleshores Anselm duia el cognom o s’el coneixia amb el cognom  Abd Allah ibn Abd Allah al-Tarchuman al-Mayurquí al-Muhtadí. Gifreu n’ha fet la traducció no pas a partir de l’àrab sino d’una versió catalana que en va dona rem grand arabitzant alacantí Mikel de Epalza. El llibre narra entre altres temàtiques quan, perquè i quines condicions l’autor es va fer mulsumà.

XXX

Pascal Comelade i Pere Figueres segueixen una col.laboració que hauría de representar un dels grans esdeveniments de l'an 2010. Es extraordinari que per fi aquests dos personatges singulars de la Catalunya nord hagin reixit a reunir-se. Per restar dins de la música i de la poesia assenyalem que segons alguna indiscrecció Joan Tocabens treballa a una recopilació de la seva obra musicada i cantada pel Jordi Barre. En podría treure un CD doble per les festes de Nadal. Més passen els anys més s'escurcen els pessebres: enguany, els "amateurs" només podran aplaudir dos cops el Pessebre (degà) del Fanal de Sant Vicens, a Perpinyà. Ben coneguda com a catalan catalana i sobretot "trobairitz", Gisela Bellsola s'ha posat a aprendre llatí per poder cantar en gregorià tal com li ha demanat una gent de cultura que s'estima molt el seu art líric.

 Xxx

Comments

[Adr]

Torno a ser jo: en Joan-Lluís Lluís m'ha escrit i li ho agraeixo. M'ha tranquil·litzat al voltant de les inquietants similituds, que jo denunciava entre la seva obra "Xocolata desfeta" i la meva "Quin Déu enamora". Per tant, repeteixo, gràcies al Joan-Lluís per la seva deferència, i demano disculpes en públic per la meva insinuació de plagi. El seu llibre és sensacional, de veritat, i les meves sospites eren, són, infundadíssimes. Espero no haver ficat massa els peus a la galleda, i que gaudiu d'aquest seu paper de la mateixa manera que ho estic fent jo. Joan-Lluís Lluís ha torturat la llengua catalana -li convenia a l'idioma!-, l'ha centrifugat i acaronat a parts iguals, i n'ha obtingut un resultat fabulós.

Salutacions cordials.

[Adr]

Hola: felicitats al Joan-Lluís. Tanmateix, a mi el que em sap greu és que ara els diaris parlin d'aquesta darrera obra del de Perpinyà. Jo vaig guanyar el premi de literatura experimental d'Olot 2003, amb una obra quasi idèntica, amb 11 variacions, que duia per títol "Quin Déu enamora", anagrama de Raymond Queneau. Les similituds són inquietants, fins i tot amb la modalitat d'alguna de les variacions de Joan Lluís Lluís.

[Adr]

Hola: felicitats al Joan-Lluís. Tanmateix, a mi el que em sap greu és que ara els diaris parlin d'aquesta darrera obra del de Perpinyà. Jo vaig guanyar el premi de literatura experimental d'Olot 2003, amb una obra quasi idèntica, amb 11 variacions, que duia per títol "Quin Déu enamora", anagrama de Raymond Queneau. Les similituds són inquietants, fins i tot amb la modalitat d'alguna de les variacions de Joan Lluís Lluís.