'història obscura de bicicleta desbotada de nou"

"Esquerdes, escletxes, esquixos…que passa. Correus electrònics, trucades al mòbil, cartes per carter com en l’antic temps. Un vent dolent al que sembla s’ha aixecat. Tothom es pensava que la cosa anava progressant, al seu ritme, un día més valenta, un día més cansada, sense mai parar ni  obeir una sirena desanimadora. Transcendint, amb efectiva ingeniositat i força oli de colze, dificultats de cami, de veinatge, no deixant-se enmudir ni per intempèries ni per travetes. Fa poc, signes sísmics s’han senyalat. Un centre de documentació, una llibrería, una radio, una escola…serían tocats ? Per açats? Per quin mal ? Que dimoni passa ? Qui fa el dimoni ? Pot atrapar-se li encara la cua, i enviar-lo al llamp, o ja va escuat a les vigílies de nadal, i visca jesuset ? Fa uns quarante anys, el cel semblava favorable, hi passen nomès àngels, tot era projectes, audàcies, prometences i satisfaccions. Ara, si es dòna crèdit al vent dolent que s’ha aixecat, a la caça potser que s’ha obert, sembla  que tornaríem al sindrome de la bicicleta desbotada. La cal botar, caram ! Donant-li aire, o cambiant la cambra. O bé abandonant la vella bicicleta ? Però, animalet, una bicicleta nova costa car, caríssima és! I els signes sísmics treuen el nas d’una manca de diners o d'une petaca de tabac buida.Tramuntaneja ! Plovisqueja ! Queixa d’un costat, queixa de l’altre. Aï quin mal de ronyos tot d’un cop, i quin mal de caps s’hi afegeix. Aquí l’equilibri trontolla, allí l’horitzó esdevè fosc. Hi ha qui, fins i tot, parla d’enviar el futur a n’orris.  Hi ha qui convoca bruixots per treure-se de damunt la malòria, pegosa i inaguantable. Hi ha qui creu que es trobarà –ràpidament, aviat, perquè no hi haviem pensat més d’hora-  la medecina adient per tornar uns colors vius a les cares enmalaltides o desfetes. Hi ha qui, del balcò heretat o comprat a fiar, s’ho mira reíen. Tant li fot esquerdes, escletxes, esquitxos… Ell no hi copsa res. La continuació de  l’edificació d’una casa catalana, que voleu dir? Al meu torn enviu un correu d’alerta per una humana salvació."

xxxx