Carn i poesia

No sé si cap interrogant a un exàmen de català ha pensat mai fet dissertar els seus estudiants sobre aquesta particularitat nordcatalana: la relació de la carn amb la poesia. Car no és pas caure dins l'anècdota sense sentit recordar que almenys tres autors des de la segona guerra mondial, van fer mestier de carnisserer a un moment o a un altre de la seva vida a la Catalunya nord. Citaré: Jordi Oliveres, autor de cançons i de sainets pel grup Ultrera, abans de jubilar-se i de tornar a viure al seu poble alberenc de Sureda, tenía una carnisseria a Perpinyà, al barri de Sant Mateu. Joan Cayrol, l'Amic Vicens, lletrista de Jordi Barre i autor de brillants monòlegs,  era també carnisser però ell a Espira de l'Aglí (fins a la seva defunció, enguany fa jà trenta anys). El poeta Jordi Pere Cerdà, que ens acaba de deixar, va fer amb el seu nom (veritable) d'Antoni Cayrol una pila d'anys el mateix ofici, de primer a Sallagosa, a la Cerdanya i, més tard, a Perpinyà, barri de Sant Asiscle, abans de fer-se com gairebé tothom ho sap llibreter. Tres autors amb obra i fama no equiparables però que tanmateix hauran compartit un semblant exerci manual: el tall del cos de l'animal.He sentit dit o potser llegit que Jordi Pere Cerdà hauria fet a una entrevista radiofònica un paràl.lel entre el treball artesanal de la carn i el treball poètic de la llengua. Si qualcús sabia quelcom sobre aquest tema que m'ho trametí mitjançant aquest mateix blog.

Manel Solà Espelt