la camisa de Mag

Un dia la pica és veu massa alta

i et deixes d'anar per la muntanya.

Un dia el camí es fa massa sinuós

i ja no vols més tirar endavant.

Un dia jo no saps distingir

si és la fulla, o bé l'hora, que cau.

Un dia l'aigua no és vol tornar ví

i la nit es refusa cedir el pas

....al día.

No és pot pas eternament extreure

 la rosa blanca

de les venes blaves

de la pedra. Ha passat el dia

i m'ha tret, pobret de jo, la camisa

de Mag.

xxx