Amen o no amen

Del tortells de Nadal als tortells dels Reis més feliç que un català no hi ha ningú. Mossec per ci, mossec per llà. No t'afanys! Mastega bé! I remulla amb bons vins ta santa gargamella.

xxx

El cel no sap fer-ho tot, nin. Si sap llançar neu, no sap fer-ne ni una boleta. A tu, llest homenet, s'en ha donat el fabulós poder.

xxx

 Fa una fred que pela i, no obstant, escaldem el porc.

xxx

M'agrada la sensualitat de la taronja. Sa sang quan raja dins ma gorja. Quan no en tinc, en reclamo i quan en tinc, fins a l'ebrietat, en bec. M'agrada ta sensualitat, taronja. Em torna pollí, segellà un poeta al composar el seu blasó. 

xxx

Tant alçà sa veu i cridà contra la muralla que va veure dibuixar-s'hi el personatge odiat i cames ajudeu-me.

xxx

Més fina sera la teva punta d'agulla i més profunda serà la picor.

xxx

Masoquista? -Si, però per desventura. Sàdic? No ho ser, però si m'ho dius. 

xxx

Es veia que l'introducció d'un part de subjectivitat (per miníma que fòs) dins la seva visió robòtica de l'home li donava suors negres i el feia picar de peus.

xxx

No sé si es pot parlar d'indecència al veure distribuir condecoracions quan tanta gent busca treball i no en troba? No és pas perquè, Fortuny, hi ha millons de desocupats i de pobres que el món pels demés, tu i jo, ha de parar de girar.

xxx

Estic molt content quan un gos enrabiat fot queixalada a la clavilla d'un cínic que ignora el que li passa.

xxx

N'hi ha que sols amb una closca d'ou fan un temple.

xxx

Li vaig dir que havia segat i batut i que'm quedava lligar. Ella, em digué, l'ullet virolai, demà, a la garbera de la prada. Eren els bons dies!

xxx

Escriure, sense dobtar ni vacil.lar, et penses que és a l'abast de tothom? No per tothom escriure, li contesta el mestre amb veu depurada, és satisfer un menester fisiològic.

xxx

El costum per aquella terra del món deixa que el  primer del dos amants que rompia  tenia de restituir al deixat, ço durant els set dies que seguien la ruptura, tots els petons, totes les carícies que l'altre, apassionadament però amb molta ingenuïtat, li havia prodigat. Em va tocar acceptar la llei de bronze del costum de ruptura de la dita terra d'aquella part del món!

xxx

Com peixets dins un aquarium ens han posat lluny de l'aire que va i vé de l'oceà, dòcils claustrats catòdics, per  vincles númerics entortillats...No direm pas Amen!

xxx