Passeig sensa parada en terres d'art.

*Bages. La Casa Carrere és d'ençà d'uns anys una adreça que s'imposa per tot corregut artístic estiuenc de bon nivell. La mestresa de casa aquesta temporada 2012 és Brigitte Kühlewind Brennenstuhl. O dit amb la senzillesa idiomàtica del sigle: BKB. Artista amb fama internacional cada any més ben consolidada. Com diu un almic nostra "boxeja en alta categoria". Elle seu art es nodreix de biografia i de lluites. Parla sense fer-ne cantarelles de la societat i del cos. L'una i l'altre han de tenir esbatanades les finestres o les portes (és més bé encara) per a on passarà qui sap la utopia de la sencera llibertat. BKB, lúcida i subjectivista, té un talent incontestable per a construir els seus espais gràfics o pictòrics  i posar-los al servei d'una investigació temàtica amb fort arrelament històric i expressionista. Són els creadors renomats que fa el renom d'una ciutat. Es diu que la propera etapa de BKB és...Londres. Caram! Caram! Fins al 30 de setembre.

* Bages. Quan hi ha dins un poble un  lloc d'art actiu no es triga gaire a veure-hi nèixer una iniciativa o altre. Enguany doncs s'ha inaugurat, a l'entrada del poble just, després del pontet, quan s'hi entra venint de Tuïr, una sala d'art, impulsada pel cantant Didier Verdeille, fill del pintor Jean-Pierre Verdeille, espós de l'Andrée, ama del "Domaine Josep Bory". Per aquesta primera, ben lluny d'una improvització juvenil, s' hi presenta l'obra de quatre artistes. Jean-Pierre Verdeille, amb uns quadres de composicions abstractes molt cromàtiques sense pecats i unes peces d'esculura, com ara un  bust en bronze que va fer en vida del cantant Jordi Barre (1920-2011) i fins ara mai exposat en cap galeria. Altre artista, l'escultor ben conegut, Jorge Manzano. De fa poc, viu à Bages. Tercer artista, la seva pròpia muller (com deien els vells d'abans) Jie Yean Jeon. Li fa costat amb uns quadres molt caracteristics d'altres àrees culturals i minuciosos. Ambdos casen a Bages Corea del Sud i Mèxic. I, últim dels quatre artistes de la inauguració, Pere Figueres que, es descança del cant, fent unes figurines batejades "Kanyataps" i de les quals ens proposa una mena de planter bastant encertat a l'entrada mateixa de la sala, vorejant unes magnífiques i venerables botes que senyalen l'antiga màtricula econòmica i vinícola del lloc. Fins al 15 d'agost. 

* Canet Vilatge. Galeria dels Hospicis. Visita obligatòria per descobrir l'art  "a l'antigua" de Nicolas Cussac. Pintor més humanista que ell no n'hi ha. Tot pel seu món. Intimisme, quietut, sensualitat. Respecte i veneració. L'art de la pintura no és pas l'agressió, l'insult, la derisió. El seu objectiu és de posar-nos, individus massa exigents o excessius, al davant d'una tela, aquest mirall que ens restitua unes imatges de felicitat, uns estats d'equilibri, potser escassos dins la vida real però mutiplicables gairebé a l'infinit dins la vida...pintada. Sers, objectes, interiors, exteriors. Donar-les hi els colors, els tons si no de l'eufòria almenys de l'absència d'un malestar.Paral.lelment als dibuixos i pintures de Nicolas Cussac es pot entrar dins el món fotogràfic interrogatiu de l'Olivier Sybillin.

* Canet Vilatge i platge. L'escultora Marta Solsona en llibertat pels carrers. Un himne recomençat al cos humà. A la seva expressió. La dona com si li totes les deeses d'aigua li haguès ordenat de seduir, de no parar de seduir...de fer de la terra entera una illa d'amor, amb drets constitucionals a la tendresa i a la carícia. Unes escultures elegiaques.

* Ceret. Després la défunció del gran mestre Antoni Tàpies (12 décembre 1903-6 février 2012) et Museu d'Art Modern no podia fer menys que retre'li un homenatge clar i sonant. El pintor estimava Ceret i fou generós pel seu Museu. És el cas amb la mostra actual d'unes quaranta cinq obres de diversos tamanys i que il.lustren moments de l'itinerari del pintor, investigador i descobridor de nous camins d'expressio. Fins al 14 d'octubre.

*Cotlliure. Galeria Tenyidor. Cor de vila. Un espai que durant tot l'any milita al cor del port dels "Fauves" a favor de l'expressio la més contemporania de l'art, pictoric, fotogràfic, etc... Aquest estíi fa onejar la senyera de Piotr Klemensiewicz. Au pays de la couleur et se ses vibrations atmosphériques et textiles. Fins al 16 de setembre.

*Cotlliure. Castell real. Un mestre de l'humor que narra la seva relació al món i les coses del cada dia, viscut o somiat. Un extraordinari per sortir-se uns momentets de la pegositat del quotidià. John Goudie Lynch, aixi s'anomena, no és pas un artista que encombra les parets de les galeries i tanmateix el seu tret fantasiós i rialler ens és necessari. Lúdic, oníric, sorprenent, si, però això no vol pas dir que cap pel de gravetat no habita els seus quadres, les seves fantasmagories força ben dibuixades i suauament "colorades". La disproporció, l'absurd, la paradoxa també son eines per la reflexió visual. Fins a la fi de setembre.

* Cotlliure. Museu d'Art Modern. Port d'Avall. Leopold Survage (1879-1968). Un company del Malevitx i de l'Arxipenko, innovador i valent com ells i que va conèixer i estimar la costa catalana dita "vermella". Caminà, mirà i pintà molt a Cotlliure entre les dos guerres, del 1925 al 1932. La seva pintura no fa mal als ulls, n'estimula la capacitat de penetració. És sempre bo i útil recordar els passos de gegants sobre el territori on ens toca viure. Fins al 30 de setembre.

* Cotlliure. El Castell real té un convidat de marca, un tal Molière. Autor prestigios, a les mans de Fabrice Eberhard que per el nové any consecutiu ofereix un festival de teatre ben frequentat. El cartell d'aquest estiu -que nos us estranyi- "Le Misanthrope". Es diu que per temps de crisi els misantrops abunden. L'obra de Molière no renega clar la seva llengua natural: el francés. Castell real  ( a la vista de gairebé tothom): actuacions a les 9 hores i mitja els dies següents: dissabte 21, diumenge 22 i dilluns 23 de juliol, dissabte 28, diumenge 29 i dilluns 30 de juliol, dissabte 4, diumenge 5 i dilluns 6 d'agost.

*Le Perthus-Fort de Bellegarde. Una batllessa pintora i poetesa en va fer un lloc altissim d'art. La passio continua, entretinguda pel nou batlle i els seus regidors. La regla és: tres exposicions en lloc d'una per compensar...el desplaçament i l'ascensio. Bona regla que permet familiaritzar-se (els nous vinguts, els nous afeccionats, clar) amb les obres de Miquel Arnaudies, Xavier Carbonell i Jean Le Stum. No pas dins una barriga barreja com de tant en tant ailais és veu sino en separats espais, cosa que porta els public a fer la visita completa del Fort, afores i interiors, capella, sales, pisos i...l'inmense pati. Tres artistes pirinencs complementaris i transfronterers. Fins fi de setembre.

* Montescot. Esglèsia San Sebastià. Cor de vila. La jove guitarista Gabrielle Rubio us hi dona cita el divendres 20 de juliol amb una selecció d'obres de G. Frescolbaldi, D. Scarlatti, N. Coste, A. Rawsthorne, A. Barrios Mangore i R. Dyens. Peces mestres per una talentuosa intèrpret promesa a un alt i brillant avenir. Dits de jove fada que us arpejaran la sensibilitat. Concert a les 9 de la tarda. Entrada: de franc.

*Perpinyà. Palau dels reis de Mallorca. Exposició de pintures i dibuixos de Corinne Tichadou. Imaginari i mestier festejen el nostre desig de viatge oníric. Fins al 19 d'agost.

* Perpinyà. Casa de la Catalanitat. Cor de vila. Per fi la cortina s'aixeca sobre l'obra d'un valuós creador català arrencat a l'oblit. Títol: "Pere Créixams, entre París i Catalunya, l'entre dues guerres". La mostra concebuda per una jova historiadora Anaïs Bonnel és una aportació de primer mà per una més justa apreciació del pintor català (1893-1965), home i obra.  Es beneficià de la participació de l'associació "Amistats Internacionals André Malraux." Fins al 24 d'agost. (Casa de la Catalanitat, Carrer Bastió Sant Dominic n° 11).

* Perpinyà. ACMCM. Centre d'Art contemporani. No lluny de l'estació. Un lloc espaiós i únic per presentar Un artista referent de l'art hexagonal d'avui dia: Vincent Corpet. Té moltíssims admiradors i seguidors, amb bastant raó. Fins al 30 de setembre.

* Perpinyà. Casa Musical(e). Plaça J. Moulin/ Carrer Vieilledent N°1. Un gran veu de la lírica popular catalana, Marina Rossell, cantarà el 27 de juliol. Veu amb una original tessitura, forta i encantadora. Una presència escènica que no és pas la d'une fulla que el vent belluga i fa rodolar a terra... Un repertori fet amb els millors lletristes i, per Perpinyà, un regal ben particular, d'incomparable etiqueta,  amb una tria de cançons que es vol, és i serà un extraordinari homenatge al Georges Moustaki. El gran Moustaki. L'Excel.lentissim i molt honorable Georges Moustaki. El cantant greco-francés mai ha menyspreuat cap llengua minoritària i  ha compartit avec nostra Marina una història  de respecte i d'admiració. Marina Rossell té possedeix al seu actiu un important nombre de concerts, discos i  televisions.  És la Dama rossa que embrasa. Perpinyà la sentida diferentes vegades, sempre amb un plaer exquísit: els vibratis de la seva veu, la sonoritat de les seves paraules, la seva "picardia" femenina s'infiltren per tot el cos. De cap a peus. No falla, mai! Un amic de Marina Rossell, en Pere Figueres assegurarà la primera part d'aquest concert excepcional -com ho son tots els concerts catalans, generalment únics.  Els dos cantants es coneixen del temps heroïc de la nova cançó i de les memorables  sessions de "Sis hores de cançó" a la fi dels anys setanta al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Concert 27 de juliol, a les 9 al pati de l'Arsenal, Casa Musical(e).

* Salces. Dins del marc de la manifestacio estatal francesa "Monuments & Imaginaires", l'Administrador del Fort proposa enguany una instal.lació (forma modern d'exibició artística) de Vincent Ganivet qua ha anomenat "Poliorcétie". Fins al 30 de setembre.

* Sant Cebrià. Museu François Desnoyers. Cor del poble, a dos passos de l'ajuntament. Un simpàtic i fecund diàleg entre un artiste nordcatalà, Claude Parent Saura, i la creació hopi zuni, tradicional i actual. Món concret i màgic de les "kachinas". Objectes, imatges i teixits de col.lecció amb creacions europees actuals:  ceràmiques, estructures i patotes, composicions amb vinguts gairebé l'origen del temps. En tot cas des primers vàgits d'unl desig de representacio i de comunicacio entre els homes. Exposició riquísima per tot el que dona a veure en els tres pisos de l'efici i per la manera, museogràficament impeccable, amb què ho fa. No pas per atrapar el visitant sinò pel convèncer del privilegi que se li atorga.  La sensació pel visitant que passa la primera porta, una sensació forta, emocianant de trobar-se dins un conversa silenciosa amb belleses prosaïques i invisibles. Com si fóssim invitats a descobrir tresors que sempre ens havien dissimulat, invitats a penetrar dins un lloc de refrescant veritat. Claude Parent Saura, artiste plàstic i col.leccionista, investigador en civilitzacions, passeja el nostre imaginari amb ulls embadalits del que fa parer, aquí de  joieria i allà, en una saleta arraconada al segon pis, o organitzada amb estètica geomètrica a la planta baixa, de sanctuari. Exposició bella i intimidant. Fins al 31 de l'agost.

* Tuïr. Sala Lambert Violet. Es el gran espai de mostració artística de la capital de l'Aspre. Actualement s'hi pot veure una exposició a la qual el públic no és gaire acostumat. Es tracta d'uns amenatjaments interns a un lloc (aula o corredor), un treball no pas vulgarment in situ, ja que tot el material exposat vè de fóra, d'un altre lloc, i també d'una altra instal.lació -per definir millor la categoria.  La totalitat de l'exposició de Tuïr fou presentada fa poc a Perpinyà a la Casa de la Catalanitat per Joseph Mauréso. No obstant aquesta present no és pas la repetició de l'anterior, o bé és molt més que la repetició, puix que l'arquitectònica de les sales, les seves dimensions, les seves característiques físiques, les seves coloracions i els seus ambients de llum, difereixen. La presa en compte d'aquesta "realitat" del lloc de mostració permet a l'artista, sense que modifiqui en res l'estructura dels seus dispositius formals heterogenis bàsics (tela/branca) (ortogonal/oblic), de donar-los a veure amb contextualitzacions diferents. Les quals, aquí accentuen una carga, apreten un nus, endolceixen un angle, tiben una linia -o una ombra, però allí l'alliberan, li faciliten una expansiò espacial. Una altra respiracio... I, en tots els casos, obliguen l'espectator a un altre joc de proximitat i d'allunayement amb l'obra particular com amb el conjunt d'obres que podrian semblar les mateixes però són altres.  Espectador, potser despistat. Perquè no se li dóna pas una imatge, o un objecte, aquesta part d'art a la qual té dret de consum, si no que, desseguit, se li indica (si vol progressar dins la comprehensió de l'exposició) que ha de mirar més agudament (i més detingudament), que la percepció necessita també un aprenentatge, una acomodació. Tot l'art no figura pas sobre els murs, i és suma una infinitat de possibles 'enraonaments plàstics', plans i replans entre el quadre pintat o el dibuix i l'escultura. Entre aquests enraonaments, l'un d'ells, és el de Tuïr (també ho era, clar, el de Perpinyà) que s'interroga sobre unes 'formes critiques' de l'obra d'art, que no es deixa reduir a l'ordre estricte de la figura o de la no figura, que rebutja una concepció lletjament artística que giraria l'esquena a tot propòsit decoratiu per no seduir, però rebutja també una concepció que tiraria el fet artístic vers una sola epifania estètica. L''enraonament plàstic" de Joseph Mauréso és procurar fer-hi un pas per les forces humanes, és d'hi guardar-hi la prioritat de la mà. La que eleva, la que sostèn, la que emprèn, la que resista...i, en temps de crisi, fan front, tant a l'escletxa del mur com a la ferida del cos d'aquell que el construeix ou el fa caure.

xxx