Entorn d'un joc

Amic, amic quina història complicada que teniu, i els uns la tiren cap aqui i els altres cap allà, i s'estimen més fer soroll que no pas aclarir el que és pot aclarir. La premsa s'ha fet ressó d'una polèmica ofegada dins  l'ou provocada per un joc que s'havia de proposar en el marc de les "Diades europees del patrimoni" a Perpinyà. Un joc de rol com tan se'n fan i com també han invadit el ludisme videogràfic. Com també és fan festes amb reconstitucions d'esdeveniments històrics. Més o menys pedagògics i més o menys històricament ben cossolats...

La clàssica tarta a la crema: segons fàssis part del camp dels triumfadors, o del camp dels vençuts faràs o no faràs cas de tal o tal cosa. L'exaltaràs o la minimitzaràs. La croada d'un tal Philippe Terç, rei de França contra un tal Pere Terç, rei d'Aragó era un motiu narratiu de joc. Caram! Caram! Batalla de reis, ningu podia imaginar joc més republicà i més desfasat de l'època actual, aquesta batalla ens oferia l'edat mitjana del segle Tretze a la punta de les espases d'una estètica de tira dibuixada. La història és va acabar mal. El joc també. Una desfeta, una pallissa -conten les cròniques-  un ferit a Girona, el rei Philippe, un mort a Perpinyà, el mateix Felip, i al cap d'uns mesos del mateix any (1285) un altre mort, el rei Pere. Caram! Caram! Quin mal any, aquell, pels coronats bel.licosos! La història del joc doncs ha fet... figa. No hi ha hagut menester de cap llarg combat. Quatre parauletes enfàtiques, una barricada viurtal "pouce je ne joue plus".

La premsa me'n ha assabantat i crec amb diplomàtica objectivitat... Tot i què s'hauria pogut fer un apunt i citar el nom de Jaume II de Mallorca, germà petit de Pere III d'Aragó i aliat de Felip Terç denunciat i odiat, en algun lloc i diari electrònic, com a responsable d'una massacra de Catalans i de destrosses de ciutats seves. Si un apunt, interrogant-se per exemple, 1°) sobre l'oblit del tal Jaume II, 2°) sobre la catalanitat d'aquest Jaume II, aleshores rei de les terres dels comtats de Cerdanya i Rosselló, 3°) sobre la responsabilitat d'aquest rei català aliat al rei francés dins la massacra de Catalans, una gent que en aquells temps es definien potser més de cara a Déu i a un Rei que no pas de cara a un territori (ni una llengua, i molt menys encara una nació).

Parem aqui, cal pas anar massa de recules. 2012-1285, quantes setmanes ens fa, Manel?

xxx