L'AGRAM DIVENDRES A BAGES

L'Agram, representeu-vos sa cara de tenacitat, d'obstinació, de persistència, any rera any.

L'Agram, sols el betum, deien i murmurejen encara els prospectivistes, pot fer-li retre la seva ànima de gramínia.

L'Agram té l'ànima més verda que la samarreta de Satan.

L'Agram quan t'estima se t'entortilla entorn les clavilles i t'empetxa de t'en anar. 

 L'Agram, natural de Catalunya nord? -No fotem...

D'Agram, també, s'en troba en moltíssims altres indrets, marges i barrancs, de la gran bola.

L'Agram ha cursat economia i no desconeix pas el mecanisme de l'in-put/ out-put. S'arrela i s'estèn, on li vè a gana.

L'Agram, per humiliar-lo a mort, se l'hi han fet combats amb axada, bigós i rascle, i després vingueren el bou, el cavall, el tractor, el tanc també.

L'Agram, no pas dret com un pí, no té l'orgull de les altures, sino desplegat com una mata viva allí on acampen els més sans bolets.

L'Agram els hi ha fet creure a tots que l'havien eliminat, e-li-mi-nat. Només s'havia dissimulat, dis-si-mu-lat. "Allí on s'estassa l'Agram, elle rebrota!".

L'Agram, poc que l'intimidarà la profusió de làsers, robots i càmeras pagats per seguir persecutant-lo.

L'Agram només té por del quitrà i del formigó, prefereix la gespa florida on joga la manaida i s'hi boloda.

L'Agram no té res que veure amb el gentil margall, fresc i tendre, rei de la taula del món coniller.

L'Agram no es deixarà pas civilitzar per finir, enciamet, dins un plat de cuina tipica amb il.lusió medieval, amb mel i poma.

L'Agram fins ara - i seguirà fídel demà- no s'ha estalviat cap portantveu per escampar i repetir aquest mateix anunci que cap guisat, dels més avantaguardistes posem per cas, cap guisat, dic, ajudarà a digerir-lo.

L'Agram, tanmateix, no vol ofendre cap païdor o massa delicat o massa gastat.

L'Agram sap que l'home, tu, jo i ell(a) no viu pas que de lletissó, com el burro de B. i de P.

L'Agram només s'arrapa al seu eix ètic: Resistir.

L'Agram es mou en nom i estol de la Obstinació.

L'Agram és el "Fem" i no el "Què fem?" de la cultura nordcatalana.

L'Agram és el tòtem  del més indi dels pobles a qui li repugna veure la destrucció dels agricultors, els seus enemics tant estimats.

L'Agram és també un grup de cantants. El més antic, present i productiu del que anomeneu Catalunya nord.

L'Agram no canta pas per passar el temps. _Què en saps, tu?

L'Agram encanta tothom. saben música, tenen rítma, saben lletra, tenen veu i fan ballar el só com per un dia de festa.

L'Agram d'ençà de la meitat dels anys setanta suma espectacles, recitals, gires, gravacions, festivals...I ho ha fet i no s'en oblida mai de manera voluntària i ferrenya.

L'Agram, què dius?

L'Agram, què diré jo? Mira la seva trajectòria i la seva discografia. Jo dic, pas mal!

L'Agram, la seva feina li mereixeria premis i llorers. Però l'Agram es contrefot del vent que fa, va i vé. L'Agram crea, c'est tout.

L'Agram és un vaixell poètic que va travessat la mar dels anys amb els seus entusiasmes i les seves decepcions, amb hores de calma i hores de tempestes, amb cops de sol i ruixims d'esperança, acompanyant-nos, estimulant-nos, enriquint-nos de la seva oposició als neguits del cada dia.

L'Agram, sí aquesta herba salvatgina i tan preciosa per retrobar amb la nostra "pell de gallina" la mare de les emocions, que se'n diu  LUCIDITAT. 

L'Agram, FestiBages, l'a invitat per aquest proper divendres 9 d'agost a les 9 al jardi de la Casa Carrere, avinguda del Mediterrani. 

(BAGES ÉS UN POBLE ENCISADOR I DINÀMIC DE l'ASPRE, ENTRE TUÏR I ELNA, A MENYS DE VINT KMS DE PERPINYÀ)

xxx