La senyora A. 2

La senyora A. volgué, naturalment, aprofitar la situació de pres que era la del gat acorralat. Li semblà fins i tot que el collaret blanc del gat és tornava rosset i s’enrojia  La senyora A. no és fixà que eren els seus ulls que, enrojits, veien cada cosa que els hi arribava a la nina amb un color ros o rogenc. Tot i sentir-se entrampat i fragilitzat el gat (li guardarem l’anonimat al llarg del relat, així ens en ha expressat la seva voluntat el senyoret que ens ha contat aquesta historieta), el gat d’una certa edat, amb pèl negre amb un estret collaret blanc, i el tros de llonganissa entre les dents, no cedí cap gram de carn. Se’l veia, com un actor del cinema de Tex Avery, seint cul a terra, aguantant-se amb les dos potes de dalt el tros de llonganissa en que havia clavat les seves dents de nou proprietari; el gat plantà cara a la mestresa de casa amb qui, fins el dimecres de la desavinença, cohabitava agradablament, acceptant-ne les carícies per amunt i per avall,  i regraciant-la per l'encantadora suite de rums-rums que li provocava, però (els gats també tenen la memòria curta i combreguen amb l'odi) n’havia rentat, netejat, esborrat el record ..

.(Seguirà belleu, qui sap, potser, poder...)

Albert Rector, empresari desganat.

xxx