La senyora A. 16

… que, ara, no trigaria massa a plantar-se al davant de la porta, que, com de costum, als cinc truquets codificats en do ré mi fa sol i només entesos per la parella, la senyora A. obriria. Ell, l'estimat, el tan estimat Víctor, entraria, li diria amor, i cavalleresc afegiria plaer de ma vida, li besaria el front, es treuria la gorra de vellut marró i la jaqueta ("aquell gec que te cric que te crec" cantonejeria la senyora A.) comprada a la fira de Sant Martiri, passaria al lavabo, s’arromangaria fins als colzes les mànigues de la camisa blau cel, es fregaria les mans amb sabó de Marsella -l’únic capaç de donar una pulcritud perfecta a les mans- se les rentaria amb una aigua tèbia, després tornaria a la cuina on veuria la senyora A. afeinada al davant del seu fogó, somriuria, s’atansaria a la taula, seuria a la cadira que li pertocava del primer dia de la seva estancia al pis, allargaria les cames sota la taula, una taula que notaria ben arregladeta amb cada cosa al seu lloc, el pa, el vi..., es nuaria a l’en entorn del coll, com li havia ensenyat la seva mare i que va acceptar sense discutir-ho la senyora A., el tovalló, un tovalló quadribarrat, bicolor i brodat pel dimecres, dia particular de la setmana gastronòmica de l'estimat, tan estimat Víctor, i aleshores, igual un rei amb les anques ben encastades al seu sèti, esperava que la senyora A. li servís -un fumet li pessigollava ja les narius- dins del plat el seu tros de llonganissa del seu dimecres, que li agradava talment consumir...d'aquella llonganissa que l'estimat, el tan estimat Víctor, aconsellat per un amic seu -s’havien conegut al col.legi "Pèl i Ploma" del qual es va excloure els dos per què es negaran cantar les top-tonteries de supermercat- un amic que s’anomenava Baudili del Mas de l'Ou, un aviador jubilat que viu al cinqué pis de l'immoble de l'estimat, tan estimat Víctor i de la senyora A. i que, al retrobar -el cor batent, els ulls molls, i l'abraçada franca- el seu antic condeixeble de col.legi descobrí un grau, llunyà però innegable, de parentiu, per via uterina, amb l'àvia de la senyora A...d'aquella llonganissa que, l'estimat, tan estimat Víctor va exigir a la senyora A., la seva esposa -sí, sí ja formaven matrimoni!- que « anés, d’ara endavant, a comprar cada dimecres, a la carniceria de Tres Llates, recomenada per l'amic Baudili del Mas de l'Ou, el tros de llonganissa » i que li "fés torrar, ben rosset i apetitós, cada dimecres »...

(Seguira belleu, qui sap, potser, poder...)

Abert Rector, empresari cansat. 

xxx