Llengua materna

No truquis a la porta del silenci, ell també es mereix descans.

(Octaveta): Sant Martí arriba. Els seus cavallets, els vells, els nous, ja l'estan esperant. La fira amb mil colors, olors, dolçors, sorrolls, vertigis i sorpreses encantarà  tot aquest mes de novembre la vila de Perpinyà. Joves i vells, casats i solters, camperols i vilarets s'apunten, no hi volen faltar. Aï que bo, que bonic? Com hi estem bé. Tu, el foraster, vinguis d'on vinguis, t'hi esperem.

Al Rosselló, s'hi creu cada volta un xic més al retorn del Vi Rançi Sec. Caram! Caram! quin desafiament al temps que passa i ho enterra (quasi) tot. Al Rosselló vinyaters vigilen, tallen i escocellen rabasses per noves veremes i prenses. Heu dit Vi Ranci Sec? Si he dit però no és pas encara l'hora.

Independència mal engegada. "Reservat el dret d'admissió". "Consumició miníma obligatòria". Ja hi sem!

No me diguis que no has pas tingut una palpitació de cor quan, el teu passeig et conduï del carrer Ramon Llull al carrer Pau Casals? Era vora mar, costa blanca avall, allí on més que en cap altre indret, tot és possible, s'acaba o comença el viatge.

Quan la veu del pare domina la de la mare al punt de no retrobar-ne cap eco, que se'n pot dir de la llengua materna?

A la terrassa del Fortuny, se m'atansà un senyor baixet i coix que escampava les paraules poètiques d'un autor, em previngué, molt punyent però, ara per ara, també molt desconegut. Li vaig regalar cosa que, egoïsta per ètica, no faig mai, una forta propina.

Una gent de la qual no me refio gens ens prepara una insurrecció dels raspalls.

Tant que hi ha aigua al pou, pouem. Després, verificarem la profunditat del pou.

La intolerància es filla de la ignorància i neta de la manca de curiositat. Hi ha famílies que més val odiar!

Recollit, tot i espigolant per un carreró, unes coses i altres, aquesta bella virtut escrita amb lletra blanca i menuda sobre una antiga pissarra negra: "per valorar el que tenim ho hem de conèixer".

(Ofrena a Jordi Savall): Una societat que té més menester de jutges que de músics és una societat palitreca.

Coneixeu, algú de vosaltres, un govern de veritat que no amaga certes coses, en minimitza certes altres i en maximilitza certes altres? La història, igual la gallina d'en Llach, em diu que no.

Camp llaurat esperança de sembrat. Aquesta paraula, de profeta pagès, la faig meva.

No t'avergonyis de posar la teva al tractat de les puerilitats. No tots hem de fer el paper d'Aristòtil o d'Al Pacino.

Sabíeu que l'autor del "CONFUTATIO ERRORUM QUORUNDAM MAGISTRORUM" era fill de Perpinyà, es deia Guiu Terrena, fou general de l'Ordre del Carmel, molt proper al Papa avinyonés Joan XXII i bisbe de la diocèsis d'Elna ? D'això, qui sap, en parlarem un altre cop.

Maneja l'espasa amb força destressa, però s'equivoca de combat.

No tenim prou pedreres per tallar-nos hi un nou món.

No és cap geni però és molt divertit, fa de factotum a una casa de nines i ninots.

No cal que busquis, Joan Daniel, no trobaràs cap llibreria al carrer de G. Flaubert d'aquesta ciutat, ni tampoc al carrer de l'Ausiàs March i menys encar al carrer  de Shakespeare.

La paraula company conté el sufix pany. Descoberta tan interessant com bufona però no ens diu pas si aquest pany té o no una clau per veure a l'interior de cada company nostre.

Escarnir-se si mateix és una proesa olímpica. A molts ens falta entrenament, i quedem sobre el marge, amb ganyotes d'enveja barrejada amb despit.

A. NAN  FENT