El seu NO

El seu No

ja li coneixia

el sabor

sec

dur

amarg.

L'amargor

d'allò

que no

has tastat

que no

et deixen

tastar,

d'allò

que tostemps

somies.

L'amargor

d'un dia

sense sol

-perquè el gatet

s'ha mort,

-perquè la ràdio,

brutalment,

renuncia

a distreure't,

-perquè et diuen,

i confirmen,

que tens perduda

La feina.

El seu No

ni veu

ni cos

dret

indiferent

definitiu...

El seu No

ja li coneixia

El sabor.

El seu No

ja li conec

El sabor.

L'amargor.

El seu No,

l'he desafiat

valent i temerari,

una darrera vegada
adreçant-li

fines parauletes,

fresques,

sense perfums

sofisticats,

naturals i honestes,

tres parauletes

pulcres

com tres floretes

de cirerer,

les mans

i els ulls,

delicadament,

a les seves ordres.

Ni tan sols,

d'aquesta meva submissió,

n'ha fet cas.

Tota ella

ha quedat

en un silenci fred,

silenci immòbil,

que cap bellugadís d'ombra

pertorba,

igual

aquella estàtua

columna

de pedrra antiga

cegua

sorda

esguerrada

el front esgrafiat

al peu de la qual

acostumo

prosternar-me

quan el malson

em crida.

No és pas fàcil

trobar la dolçor

d'un SI.

xxx