"Ni coques ni cookies"

Les nostàlgies les menys blasmable són les que es poden cantussejar en cinc o set idiomes

De mala llet o de mala voluntat serà aquell que vivint en el mateix pis diu no conèixer-me

L'enraonament molt sovint rellisca i esdevé moralitzador.

No tothom du en la seva motxilla els queviures que necessita la caminada.

Si has d'escarnir qualcú, no et mostris dropo fes ho atentament que sols els grans pallassos es mereixen aplaudiments.

En donar-se compte de tot el que s'havia posat al cap un vertigen li segà les cames bolcant-lo nas a terra.

Una història nacional (jo la tinc, tu la vols, no te la reconec) és un abric tallat per una multitud però que no és pas seient per cada individu.

No vull debatre amb tu del que és bo i del que no és bo puix que no mengem ni bevem a la mateixa taula.

Qui rastreja amb tanta cura  l'amunt i l'avall de la seva recordança potser haurà perdut quelcom que hi brillava inexplicablement.

Hi ha idees que es posen a llaurar, naturalment com un caragol i la seva caragolina després d'un ruixat però de sobte es paren com uns bous de segles passats que, com a protesta contra un atac de mosques als narius, o de la duresa de la terra, o un cansament de fi de matinada, o contra una ordre malentesa, deixaven l'arada plantada i la rella en vaga. Els bous tombaven els caps i mugien tres cops el seu desconhort. Pobre llaurador, ni poder acabar la ratlla!

L'inventor de l'hamaca no podia ni intuir, ni sospitar ni tampoc anticipar que jo, l'ocellot del barri, m'hi allargaria un 7 de juliol del 2016.

Navego si, navego però per què amagar-vos que he perdut la meva
brúixola, i que la tempesta està aixecant la seva bandera i que em trobo
lluny, molt lluny de qualsevol illa de recer.

En Robert me va dir, certs dies quan empenyo la porta per sortir al carrer no sé perquè he fet el gest....

Em nego a desarrugar la dolenteria que se li veu sobre el front. (Manllevat a una conversa de bar).

També es troben llaminers austers, no us fieu als eslògans ensucrats la publicitat.

Sostreure un petge a la cadira per observar si el que hi seu cau . És un plaer visual molt antic. Però com sostreure el petge si aquest no és de fusta i si no tens una serra?

A cada u la seva afició. Si, home, mes comptis pas que et diré la meva, no vull ni coques ni cookies!

A la residència "Baix de Sostra", del barri de l'Estruç, s'hi compta més gent que la que recullen les estadístiques.

xxx