"Sr Dallonsis de Lló detingut..."

"És ara obvi que no volen ni de Rosselló, ni de País Català, amb quin domini hauran pactat aquesta gent?

Un assagista és un joglar de mots cansat que abandona la ficció per
escrutar el que s'imagina ser la realitat per què, de sobte,  li fa l'ullet i
l'agafa pel braç.

Les fàbriques d'odi fomenten més pedregades que els molins d'oli, el mínim criteri d'ecologia és de desmantellar-les.

El ben estar on situar-lo sinó a equidistància del voler i del saber.

Quedem-nos entre nosaltres, així podrem mastegar els mateixos xiclets i
compartir els mateixos tics lingüístics. Però l'heretge tribal no
l'escoltà i mirà vers l'altra riba.

Ell bo que ho sabia que no era pas parió a ells, mes ells, per què mostraren tanta suficiència i tant de plaer a confirmar-li tot el que els discriminava.

Pessic de dubte: És el vent que fa grinyolar la porta o tu que te'n vas?

Entre un franciscà i jo, em deia en Màrius T., hi ha una galant diferència, el franciscà estima estimar i jo, és una ben crana diferència, estimo el que és estimable i prou.

No em jutgeu massa ràpidament, consulteu i aprofundiu el meu dossier. Hi
veurem com no se'm pot pas demanar el que no puc donar, pujar en un avió em fa
por i em mareja, no us serviria de res de posar-m'hi de força... No us
penseu que sóc de mala fe, que us amago quelcom, ignorant que m'interpel·laríeu,
no he tingut cap necessitat d'amagar res que no havíeu de conèixer. No,
he sortit al carrer com de costum, i com ho veieu, fa ja uns quants
minuts que passem junts, i seguiu demanant-me qui sóc, que faig, perquè
m'obstino en aquest paper que us sorprèn, atabala, irrita. Jo no entenc
per quin motiu o en nom de quin dret m'heu detingut dins la meva legal
passejada. Que no veieu pas, fullejant el meu dossier, aquí, precisament
a la pàgina 837, aquesta indicació subratllada amb tinta roja on com jo
llegiríeu si us esforcéssiu a decriptar el dossier de la meva persona
detinguda, en el cas present, si, jo; senyor Dallonsis de Llo: "que es deixi anar aquest senyor Dallonsis de Lló per on li doni la gana per terra i mar puix que no pot ni vol elevar-se (encefalograma planer) com ho certifica el document mèdic No 67 amb les paraules següents "dispensem doncs de tota condemna a l' ascensió el dit senyor Dallonsis
de Lló que pateix i patirà vertigen posant-se només sobre la punta dels
peus, i ordenem per l'equilibri de la seva salut mental i la
supervivència del seu rum-rum intel·lectual que camini sempre, sense
oblidar-se'n mai, terra a terra, la sola el més a prop possible del solar.
Jo, doctor De Res, asseguro a tota persona -i eventualment animal entès
en les escriptures humanes- que al dit senyor Dallonsis
de Lló no se li podrà exigir mai que triï el lloc de Sírius per opinar
puix que mai hi farà cap, a causa de les febleses que aquí (vegeu la
nota R 2 imprès sobre paper grog i pegat al document mèdic No 67).
Ara, feina feta, aprovareu que no us he enganyat ni amagat res i que, si
us he sorprès, atabalat i irritat, és perquè us havíeu imaginat trobar
qualcú del mateix ram que el vostre, un personatge posat, reflexiu,
investigador, desitjós de dominar tots els sectors coneguts i no coneguts
del nostre planeta. Cosa que no puc aconseguir ni tan sols vull temptar
i que potser heu deduït de les paraules del bon doctor De Res. Un cop
més us heu equivocat. Ho firmo i confirmo.

Una libèl·lula (vinguda de qui sap on?) es posà sobre el dit gros del meu peu  i tres valents fotògrafs (enviats per qui?) immortalitzaren
l'encontre fabulós."

xxx